¿vida després de la vida?

¿vida després de la vida?

La mort ens fa por a tots; és inútil negar-ho. Durant els molts anys que escric en un bloc, he escrit sobre el tema moltes vegades. I sempre m’han quedat ganes de tornar-hi. Des del punt de vista filosòfic, des del punt de vista teològic, des del punt de vista moral...des de tots els punts de vista. Una de les vegades ho vaig fer acompanyat per la gran doctora Elisabeth Kübler Ross, quan ja tenia un càncer terminal. M’ha semblat que això era perfectament vàlid avui, finals de l’any 2018. Hi torno i hi tornaré si Déu em dóna uns anys més de vida.

Doncs, torno, altra volta (i hi tornaré més vegades) a un tema que em fascina i que no puc eliminar de les meves consideracions filosòfiques. I ho faig, com sempre he fet, acompanyat per la doctora Elisabeth Kübler-Ross, la gran especialista mundial en tanatologia, que ha acompanyat hores i hores els moribunds al moment d'enfrontar-se al gran moment. I que m'ha acompanyat a mi en el meu discurs filosòfic de creient els darrers trenta anys. La sinceritat i la honestedat de la doctora em van colpir des del primer moment en què la vaig conèixer. Jo, que sóc força escèptic, vaig trigar a entrar dins del pensament i la praxi de l'Elisabeth. Em semblaven faules de la vora del foc. Però, poc a poc, vaig anar connectant. També m'he adonat que molta gent instrumentalitzen el pensament de la doctora. La malinterpreten i la fiquen en les seves teories esotèriques.

Fins que un film documental de Stefan Haupt em va deixar esterrossat. És un film que el realitzador va fer l'any 2003. Elisabeth va morir el 24 d'agost del 2004. Un càncer, la malaltia maleïda que ella havia estudiat tant, se la va endur d'entre nosaltres per sempre més. Però no se la va endur de la vida. Elisabeth roman entre nosaltres pel seu record i, especialment, pels seus magnífics llibres.

La doctora va patir alguns atacs de feridura uns anys abans de morir. El resultat fou que va quedar amb el costat dret paralitzat. Llavors es va retirar en una casa, preciosa i solitària, al desert d'Arizona. La seva germana bessona, Anna, sovint l'acompanyava (les germanes Kübler-Ross foren tres bessones). Havien nascut a Suïssa (Zurich).

Va convidar el realitzador de cinema Stefan Haupt a passar una temporada a casa seva, quan va veure que la mort s'apropava. I aquest va filmar un documental de més d'una hora que serveix de biografia de l'Elisabeth.

En aquest documental apareix (segons la meva opinió) una cosa que cal descobrir amagada entre ratlles: la doctora també té por de morir. Però ho supera i ho entoma amb dignitat. La por a la mort i al misteri del després és quelcom connatural a la natura humana. La seva convicció que la vida continua, de manera diferent, però continua després de la mort física m'ha fet molt de bé en la meva reflexió filosòfica.

Us recomano, de totes totes, la lectura atenta i reflexiva dels llibres d'Elisabeth Kübler-Ross. Si els sabeu llegir sense prejudicis us faran molt de bé.

I avui us ofereixo aquest escrit fet poc abans que la doctora morís. En aquesta sèrie sempre parteixo de la mateixa pregunta filosòfica (no religiosa ni moral): ¿Vida després de la vida? Així deixo al marge les posicions creacionistes i les sectes americanes.