afers diversos

Qüestions diverses “d’antan” però que continuen vigents i vives. Resulta curiós als qui escrivim adonar-nos com els períodes es repeteixen. Monsenyor Lefèvre va obrir un capítol que s’ha vist augmentat espectacularment, com el cas de l’homosexualitat i la pederàstia clerical. Allò de “cualqier tiempo pasado fue mejor” potser que sigui o que tingui una part de veritat incontestable. Però he llegit estadístiques que més aviat ho afirmen. Monsenyor Charamsa, el polonès curial que viu amb un company d’Olot n’es una altra mostra. “Et sic de coeteris”.

El gran afer Volskswagen ens ha fet adonar -si és que encara no ho sabíem- de qui són els autèntics amos del món. Milions de cotxes trucats, que contaminen tremendament el medi ambient. I, estirant la cosa, hem sabut que entre els anys 60-80, anys en què molts països de l'Amèrica Llatina estaven tenallats per dictadures militars sanguinàries (cas de Xile, l'Argentina i l'Uruguay, entre d'altres) moltes multinacionals va actuar contra els drets humans i van recolzar les dictadures. Volkswagen era entre aquestes? Segurament que sí. Les multinacionals no estan pels drets humans. El que volen són beneficis, com més i més de pressa millor.

Una part de l'Església Catòlica francesa està sota la influència lefebvrista, el grup cismàtic de Monsenyor Marcel Lefebvre (1905-1991), fundador del grup d'extrema dreta Fraternitat Sacerdotal Sant Pius Desè l'any 1970. Marcel Lefebvre va néixer a Tourcoing, just a la ratlla fronterera amb Bèlgica, terreny on es va desenvolupar la JOC de Joseph Cardijn (1882-1967). Una meva amiga francesa, integrista, que va morir als cent anys a l'hospital de Palamós era de Tourcoing. Es deia Marcelle Delerue i era d'una família rica i catòlica, fabricants de teixits. I, per si la cosa no fora prou greu, ara algunes diòcesis conviden els candidats del Front Nacional de Marine Le Pen a fer conferències als diocesans. La “fille ainée de l'Eglise Française” ha tingut molt poca sort a l'hora que Roma ha nomenat bisbes. ¿Tot és culpa de Joan Pau II? Jo penso que el problema és més de fons. L'integrisme, profundament radicat a l'Església francesa és un mal secular que ja ve de molts i molts anys enrere. L'Església espanyola és molt més curta de gambals en comparació amb l'Església francesa tot i que, a Catalunya, tenim un dels líders mundials de l'integrisme, el sabadellenc Fèlix Sardà i Salvany (1841-1916), un capellà de l'arxidiòcesi de Barcelona. Fou un polemista i un escriptor brillant. La seva obra “El liberalismo es pecado” va tenir difusió internacional.

Més notícies del cas Figari. La Santa Seu investiga, des del mes d'abril d'enguany, el “Sodalicio de Vida Cristiana”, fundat l'any 1971 pel peruà Luís Fernando Figari Rodrigo. Són denúncies d'abusos sexuals, denúncies que s'extenen a altres membres líders del moviment. Maltractaments físics i psicològics, i violacions sexuals. Al número dos del grup, que va morir, inclús se li havia iniciat un procés de beatificació. El Vaticà va nomenar un bisbe peruà, Monsenyor Fortunato Pablo Urcey, bisbe de Chota, com a visitador (investigador). Es van acumulant a la Congregació pertinent els casos de pederàstia i de violacions sexuals d'eclesiàstics. Tot va en descrèdit de l'Església Catòlica. El Papa Francesc ha lamentat, moltes vegades, aquesta plaga que taca la respectabilitat de l'Església.

Finalment, el cas del monsenyor polonès, gay, Monsenyor Krysztof Charamsa. El setmanari francès “Golias” ho qualifica de “tempesta en una pica d'aigua beneita”. Charamsa conviu amb un català d'Olot de la seva edat.

Cal escoltar les seves paraules amb un got de güisqui a la mà i tombat en silló relax de categoria. “l'homofòbia institucionalitzada de l'Església és una cosa diferent del que ella diu. Ella diu que l'homosexualitat no existeix. . Molts clergues són homosexuals però ella resta, desgraciadament, homòfoba fins a la paranoia. Està paralitzada (terroritzada) per la manca d'acceptació sobre l'orientació sexual de cadascun. Hi ha molts capellans homosexuals que no tenen el coratge de sortir de l'armari”.

Efectivament, va caldre escoltar l'emissió “Les pieds sur terre” a France Culture el dia 8 de setembre, titulada “Històries de capellans” per acabar d'estar-ne convençuts. Jacques, de 83 anys i Giovanni, de 34 foren capellans. El segon ja no ho és. Quan Jacques revelà la seva homosexualitat al bisbe de Moulins, va sentir la seva resposta: “¿És que això se sap?”. El bisbe va acceptar la situació (al saber que el fet no era conegut) i mentre Jacques no fes vagues (tonteries). Viu amb el mateix company des de l'any 1967. Giovanni va revelar el seu secret i no va trobar l'equilibri i el desenvolupament (humà).- Ell Ha volgut respondre a la crida de Crista ajudar les persones perdudes. El rector del Seminari el considerà apte per entrar al Seminari Major. Llavors Giovanni “va descobrir un medi homosexual impressionant. La meitat dels seminaristes, porofessors, capellans i bisbes (sovint en sotana i collet clerical) tenien relacions (homosexuals), que es dedicaven a seduir els altres. I a Roma allò ja era “l'acabose”.

Molts capellans han escrit que la soledat i el celibat els pesava fins a la paranoia. I alguns bisbes també. Però em sembla que, per avui i tant, ja he parlat prou del tema. Ho deixo per a un altre dia. Únicament dient que la reforma és necessària i que ha de ser imminent.