¿tiene salvación la iglesia?

¿tiene salvación la iglesia?

Els llibres de Hans Küng sempre m’han interessat, tant els seus llibres de teologia com els seus llibres de qüestions concretes. Em van regalar el seu llibre ¿tiene salvación la iglesia? L’he llegit d’una tirada. Realment és un llibre molt interessant, tant pel tema com per les reflexions de l’autor. Llibres com aquest són necessaris per moure’ns a pensar.

Probablement aquest sí que serà el darrer (“last, en el sentit de final, definitive”, en anglès, com li agrada dir a ell). Küng pateix la malaltia terminal de Parkinson en estat avançat. Ell mateix va declarar al seu editor, que està preparant el darrer volum de les memòries, que “no vol seguir vivint com una ombra d'ell mateix”. Creu que aviat perdrà totalment la vista. I està considerant “posar-se en mans d'una clínica suïssa en la qual practiquen els suïcidis assistits. O sigui, l'eutanàsia”. Diu: “L'ésser humà té el dret de morir quan ja no li queda cap esperança de continuar una existència (plenament) humana”. “No estic cansat de la vida sinó fart de viure”. Küng té 85 anys, els mateixos que el seu condeixeble Joseph Ratzinger. El teòleg suís va començar a escriure les seves memòries l'any 1980. I sembla que el tercer i darrer volum de memòries es posarà a la venda aquesta setmana o la propera. Aquest sí que serà, doncs, el darrer i definitiu. Diu que no vol arribar als 90 anys i que no escriurà cap més llibre.

A Suïsa l’eutanàsia és possible en unes condicions determinades. Ara no em vull posar en la licitud moral d’aquesta praxi. Simplement ho ressenyo com a dada per tenir en compte.

De moment, els principals mitjans de comunicació no han dit res. Suposo que tenen por de les reaccions. El que sí que és segur és que la Cúria romana ho ha rebut com un tret a traïció. I que el rebombori (“tolle tolle”) és amagat però intens. Sembla que un cardenal alemany ha saltat per dir que això, en llavis d'un cristià catòlic, és una bestiesa. Veurem les reaccions futures.

Tornant al llibre de Küng cal dir que és un llibre molt ben escrit. L'original alemany és de l'any 2011. L'autor fa un repàs històric crític de l'Església, des dels temps apostòlics fins a Benet XVI. Això ocupa unes tres quartes parts del llibre de 190 planes. Les darreres planes les dedica a fer un assaig de solucions per a “l'impasse” en què es troba l'Església Catòlica. No en faig un resum perquè espero que, si hi teniu interès, llegiu el llibre. I perquè Hans Küng repeteix el que ja ha dit en altres ocasions. Fa quatre constatacions: 1. No és possible salvar una Església que continuï enamorada de l'Edat Mitjana, de l'època de la Reforma o, inclús, de la Il.lustració. 2. No és possible salvar una Església que empri un llenguatge exclusivament masclista i que menyspreï la dona. 3. No és possible salvar una Església que mantingui l'exclusivisme confessional, l'arrogància ministerial i la negació de la comunitat. Que negui l'ecumenisme obert. 4. No és possible salvar una Església eurocèntrica i que practiqui un universalisme tancat i exclusivista. I acaba dient: “¿Tiene salvación la Iglesia? No he perdido la esperanza de que la Iglesia sobrevivirá”. Signa i ho data a Tubinga, el dia 1 de febrer del 2011.

És curiós constatar com aquestes idees són «mutatis mutandis» les que predica el bisbe català i brasiler Pere Casaldàliga. Són dues ànimes bessones que malden per canviar la imatge i la realitat de l’Església Catòlica. En aquest final d’any 2018, a la vista de la realitat eclesial actual, en dubto.

L’ex papa Josep Ratzinger viu jubilat al Vaticà. Normalment no es manifesta públicament però la seva influència és, encara, molt gran. Jo, pobre de mi, sóc un simple cronista malalt, que manifesta la seva modesta opinió, que té un valor molt reduiït i limitat. Però vull deixar constància que m’agraden personalitats com les de Küng i Casaldàliga.