diari: la salut
Fa cinc anys que vaig publicar aquest text. Sóc cin anys més vell, i la
salut s’ha anat acomodant a l’edat. Això deu voler dir que ara tinc menys salut
que ara fa cinc anys. I és així, mal que em pesi.
Cada dia que passa hi ha, al mercat del món, més gurus que ens
adoctrinen sobre com tenir salut i fer molts anys. Tot i que el descobriment
primer el va fer la Bíblia. El primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, ens parla
del Patriarca Noè, que va sobreviure al gran diluvi i la gran inundació que va
negar tot el món. Va construir una barcassa immensa per poder donar cabuda a
una parella de cada un dels animals terrestres (“els peixos que se la campin”,
tal com diu Pere Quart). Noè va entrar a l'arca quan tenia sis-cents anys.
Després del diluvi encara en va viure tres-cents cinquanta més. Va morir quan
ja en tenia nou-cents cinquanta «de picats». No crec que Noè prengués píndoles
ni que seguís un règim per aprimar-se. A més, es veu que li agradava el vi. No
sabem quantes esposes tenia. Sí que sabem que tenia tres fills: Sem, Cam i
Jafet. El fill petit li va jugar una mala passada un dia que Noè havia begut
massa vi i jeia, despullat totalment, a l'interior de la seva tenda. A Noè el
va superar en edat l'avi Matusalem. Va viure nou-cents seixanta-nou anys dinou
anys més que Noè. D'aquí ve la dita que fa d'una persona gran: aquest és més
vell que Matusalem. En el món real trobem persones que depassen o han depassat
l’edat de cent anys. Però és en les narracions literàries on trobem aquestes edats
astronòmiques de la Bíblia. El midrash bíblic és la interpretació d’aquests
relats literaris tan meravellosos.
Però, deixem la Bíblia i passem a la vida agitada del segle XXI. Ara
hem d'estar atents a psiconeuroendocrinoimmunologia. Bufa! Quina parauleta. Ara
el sistema immunològic es mesura en hertzs. Si funciona a 40 hertzs...tens mala
peça al teler. Si el rebaixes fins a entre 8 i 3 hertzs, ja pots dir adéu a les
malalties. La freqüència hertziana millora amb la respiració diafragmàtica. Els
anglesos tenen una dita que fa «one apple a day keeps the doctor away», si
menges una poma cada dia, ja pots desenganyar el metge». No ho sé, no ho sé,
però no ho acabo de veure clar.
Tot això ho he tret d'una gran entrevista de Víctor-M. Amela a la
Vanguàrdia del 21-8-2013. pàgina 56, La Contra.
Una persona ens aclapara? Una entrevista futura ens produeix estrès?
Algú ens ha insultat? Ens hem topat amb algun imbècil que s'ha aprofitat de
nosaltres? Sí? Doncs, relaxem-nos i respirem a fons. Altrament tenim el perill
d'arreplegar un càncer de pròstata o de pulmó, que és encara molt més greu i
mortal. O un ictus, allò que abans en deien un atac de feridura.
Recordo de quan estudiava física i mecànica que això dels hertzs ho va
inventar un físic alemany (alemany havia de ser), que es deia Heinrich Rudolf
Hertz (1857-1894) i que s'aplica a les ones i que vol dir la quantitat de
vegades que una ona es repeteix cada segon. Amb la mecànica quàntica i la
informàtica, això dels hertzs s'ha fet un paràmetre universal, tot i que la
majoria dels mortals no saben que caram vol dir. Ens hem d'habituar a aquests
nous conceptes: freqüència, període, partícula...
“Cosas veredes, amigo Sancho”. Que vol dir: encara no ho has vist tot!
De passada, sembla que aquesta expressió no la trobem al “Quijote”. A wikipedia
he trobat que cal atribuir-ho al “Cantar del mío Cid”, quan Rodrigo Díaz de
Vivar, el Cid Campeador, diu al Rei Alfons VI: “Muchos males han venido por los
reyes que se ausentan”. I el rei respon: “Cosas tenedes, Cid, que farán fablar
las piedras”. De “cosas tenedes” hauríem passat a “cosas veredes” i ho hem
atribuït al Quixot. “Cosas veredes”!
El que sí que veig clar és que les emocions influeixen en la nostra
salut. Un estat o situació emocional turbulenta pot provocar danys físics o
mentals (a l'entrevista els anomena bioquímics i fisiològics). Aprendre a
calmar les emocions fortes (especialment quan es tracta d'emocions tòxiques)
resulta molt útil de cara a la nostra salut. Però les emocions formen part de
la sal de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada