La tercera línia no parteix
directament ni del dolor, ni del goig, ni de la fe, ni de la mort, tot i que en
conjunt tot hi fa relació. Vaig anar a veure un company a qui havien
diagnosticat un càncer maligne i ràpid. Estava ja en la fase terminal. Aquest
company em va dir: “No em fa por la mort; em fa por el més enllà”. Unes
paraules que responen al “nemini parco”, no perdono a ningú, de la processó de
Verges. Si som honestos haurem de dir que el que ens fa por és el més enllà. I
el dolor, és clar. Tot i que el dolor ja no és problema, amb els potents
analgèsics que existeixen a la farmacèutica hospitalària.
Tornar-nos a la terra d’on hem
sortit representa un problema greu per a totes les filosofies. Davant d’un cos
que es descompon la pregunta d’or és: i ara què? Potser molts es van fer
aquesta pregunta davant el cos mort i mig menjat per les salvatgines d’en Lluís
Maria Xirinacs ens és lícit preguntar-nos: i ara, què? En Lluís Grabulosa,
deixeble important d’en Xirinacs, ens en dóna una resposta molt reflexionada.
Però tampoc no ens ho acaba d’aclarir. És que ningú no ens ho pot aclarir amb
contundència i definitivament. El món dels esperits és un misteri per a tothom.
És la petjada d’aquest Déu de tant mal abastar.
Aquí us deixo més matèria per
reflexionar llargament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada