¿quan finirà la guerra civil espanyola?

El primer terç del segle XX va fonamentar la guerra civil. El segon terç la va fixar en la societat espanyola. I el tercer terç, fins al segle XXI, n'hauria d'haver esborrat els efectes. Però, res de res. Continuem sota els efectes dels quaranta anys de franquisme i dels quaranta de post franquisme.

Els successors i hereus del feixisme franquista continuen dominant Espanya. I, a més, tenen copats els llocs clau de la societat: els militars, la política i la justícia. La tímida etapa de govern socialista no es va atrevir o no va poder fer res de les innovacions que s'havia proposat. Un exemple d'aquest “quiero y no puedo” va ser aquell “la OTAN, de entrada no” propugnat pel PSOE durant la presidència de Felipe González. I va ser ficar-nos-hi de caps després del simulacre de referèndum. Es veu que l'alta política aconsellava entrar a l'OTAN per rebre'n beneficis. Ja hem vist quins beneficis: bombardeig de l'Irak, dels Balcans, de Líbia...Es veu que matar persones és un benefici.

Amb la Generalitat ho hem tornat a intentar. Però els esforços han estat, una vegada més, endebades.

Ara el socialisme està ben desprestigiat a Espanya i a tot el món. Per tot occident torna a governar la dreta, recolzada per la dreta econòmica. I, a Espanya, governen els de sempre.

Enmig d'aquest guirigall hi ha hagut l'afer del jutge Garzón. No és que tingui massa simpatia pel jutge Garzón. Aquell intent d'entrar en política, durant el govern de Felipe Gonzàlez, i dimitir perquè no el van fer ministre em va decebre absolutament. Em va semblar que el jutge Garzón tenia un ego desmesurat, un afany desmesurat de protagonisme. Com tanta gent. Però el seu intent per acabar amb la impunitat franquista en l'afer dels afusellats (assassinats) i sebollits clandestinament en fosses comunes per membres de l'exèrcit franquista i de Falange...em va reconciliar amb el jutge Garzón.

La campanya cruel i cínica que ha fet l'Alta Magistratura en contra d'ell m'ha semblat indecent, una ofensa gravíssima a la memòria dels morts injustament pel franquisme, m'ha semblat un intent covard d'apartar -sigui com sigui- el jutge d'aquest afer de justícia. I ho han aconseguit. Han aconseguits jutjar, culpar, condemnar i apartar el jutge Baltasar Garzón de la carrera judicial i dels seu assaig per retornar la dignitat a tants i tants milers d'espanyols.

No, senyors! El franquisme no s'ha acabat! El franquisme segueix “vivito y coleando”. I el que durarà! Ja tenia raó el dictador quan deia que ho deixava tot “atado y bien atado”.

Un afer (unit a d'altres afers, com el cas Urdangarín ha empastifat, fins i tot, la monarquia espanyola). Els nostres avis, que van lluitar per la República -les seves cendres- es deuen remoure d'indignació als seus sepulcres. I ara ens volen fer empassar que la infanta Cristina, l'esposa d'Iñaki Urdangarin, no en sabia res de l'afer. Vinga, home. D'això se'n diu voler-nos fer combregar amb rodes de molí.

Com en el cas Camps, de la Generalitat valenciana. Aquest senyor es veu que també era un “angelet”. Per això li deien “el curita”. El seu judici s'ha resolt favorablement per a ell, per més trampes que hagués fet “el bigotes” en nom seu.

Estic esperant si, algun dia, el senyor Ian Gibson, irlandès ell, podrà desentortolligar la mort (assassinat) del gran poeta Federico García Lorca. Si podrem saber si el van matar, perquè era homosexual, amb un tret “a baix”.

El senyor Gaspar Llamazares, diputat al Parlament per Izquierda Unida diu, al diari EL PAIS del dimecres, dia 22/02/12, pàg. 28: “Perquè el futur el trobarem tant a la memòria ofesa dels nostres avis i en el sentit de les seves lluites, com en la rebel.lia dels nostres fills”.