en siset

En Siset era el fill petit de la tia Modesta, padrina meva i germana de la mare, i d’en Pepet Rabós, o Josep Costa, el curandero d’Albons. Per tant, es deia Narcís Costa i Gallart. Quan va morir el seu pare ell va obtenir o apoderar-se de la fórmula de la pomada, amb gran disgust per part dels seus germans. Tots esperaven ser propietaris de la fórmula. Però el petit va ser el més llest.

Jo em vaig relacionar una mica més amb en Siset. Quan pare, mare i germans van morir ell va restar sol a la casa pairal d’Albons. Com que va fer diners, hi va fer obres i va convertir la casa en un petit palau, vivenda d’un home solitari. Solia anar a dinar a un restaurant que hi havia a la sortida del poble. També hi anava el rector. Amb ells dos vaig coincidir un parell de vegades. I vaig veure com feien la botifarra, un joc de cartes per a cridaners.

Un dia en Siset em va convidar a dinar a l’Escala. Vam anar al restaurant menat per en Pere Sabadí, un ex seminarista dels meus temps. Jo havia estat prefecte del seu curs. Quan em va veure va venir a asseure’s a la meva taula. I em va fer dur una plata de gambes de l’Escala. Valien un dineral. Cortesia de la casa. En Siset va quedar meravellat de les meves amistats.

Tornant enrere, el meu company de seminari, ex frare rodamóns, es va casar amb una noia de l’Escala. Aquesta xicota tenia alguna relació amb l’Alfolí de la sal i les anxoves. L’alfolí era com una duana o burots on controlaven la pesca i la sal de salaó. Les anxoves es rentaven i netejaven i, sense cap i espina, eren entaforades en un pot gros de vidre, amb salmorra i herbes. Em sembla que era farigola. Al cap d’un temps eren bones per menjar. Es rentaven i s’amanien amb oli d’oliva. Una menja deliciosa però no gaire saludable per a la salut, donada la quantitat de sal que traginaven.

I deixo aquí aquesta sèrie dedicada a l’Escala i Albons. Tinc més coses per contar-vos. Però ja n’hi ha prou.