La suite
Vaig parlar d’un company de
seminari que havia recorregut la seca i la meca pel que fa a Ordes religiosos.
No havia trobat el lloc en cap. De tots havia sortit (o havia estat expulsat? I
no és que fora mala persona). Va aterrar al Seminari de Girona. I també va
fracassar (era un cul d’en Jaumet). Em penso que no va arribar a ordenar-se.
Penso que no, però no ho sé del cert. Es va casar amb una xicota de l’Escala,
que tenia un negoci de salaó d’anxoves. Però, abans, deixeu-me explicar una
altra història.
A Albons jo tenia una part de la
meva família. L’oncle Pepet Rabós (el curandero d’Albons). Es deia Josep Costa,
i es va casar amb la meva tia, Modesta Gallart i Figueras. La tia Modesta era
germana de la mare Van tenir tres
fills, en Joan, en Quimet i en Siset. Tots tres anaven al darrere d’una fórmula
farmacèutica que tenia el seu pare. Aquí ja entra el mite, la llegenda i la
fantasia. Herbes, plantes i altres elements naturals i artificials constituïen
els ingredients de la fórmula. L’oncle deia que havia rebut la fórmula d’un
pastor del Cadí, que ell havia acollit i que va morir i va ser enterrat al
poble. Llegenda o veritat, es tractava d’una pomada que l’oncle venia en pots
de vidre i que guaria el “tumor blanc”. Era un mal que es fixava a la ròtula i la
deixava rígida. El pacients havia de caminar sempre més ajudats per un bastó.
L’oncle va fer molts diners
venent la pomada. Preparava la pomada al terrat superior de casa seva. La cuita
feia pudor. Omplia un perol d’ingredients i ho feia bullir bé. En sortia una
pomada blanquinosa i la posava a la venda. El curandero d’Albons es va fer
famós, a casa i a l’estranger, us ho podeu ben creure. Finalment la fórmula va
parar en mans d’en Siset, que va continuar fent diners. I aquí puc reprendre la
narració començada.
Casat amb una noia de l’Escala,
es va dedicar a activitats diverses. La seva dona no deixava que fiqués el nas
al negoci d’anxoves. El coneixia bé i tenia por que li malmenés el negoci.
Però en Siset es mereix un
capítol ell sol. Anem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada