a israel

He visitat Israel més d’una vegada. Si hom fa el viatge Barcelona Tel Aviv en El Al, la companyia israeliana, els problemes comencen a l’aeroport del Prat de Llobregat, a Barcelona. Un cop has passat el control de passatgers i d’equipatge, i t’han lliurat la targeta d’embarcament...comencen els problemes. Et cal entrar al territori d’Israel. Immediatament apareixen un parell de policies, tots molt joves, que t’interroguen llargament i minuciosament. Com et dius, d’on ets, per què vas a Israel, si t’has preparat, tu mateix, la maleta...Darrere del primer ve un altre policia que et fa les mateixes preguntes. Mitja hora o tres quarts dura el suplici. Finalment et deixen embarcar. El vol dura dues o tres hores. Et serveixen Coca Cola americana.

Des de Tel Aviv, un autocar ens va traslladar a Jerusalem. Ens van allotjar a l’hotel Rei David, un dels millors hotels de Jerusalem. Allí se’ns va presentar Julio Trebolle. L’estat d’Israel l’havia llogat com a arqueòleg expert perquè dirigís les excavacions a l’Ofel, la ciutat de David. L’Ofel és un turó que el rei David va conquerir 700 anys abans de la nostra era. Era un lloc estratègic. David hi va establir el seu centre de govern. Primer governava des d’Hebron. Després ho féu des de Jerusalem, la ciutat gebusea. El turó tenia una font d'aigua propera i estava envoltat de barrancs i cingles. El torrent Kindron i un altre torrent en són una mostra.

Trebolle, a més de ser un arqueòleg i un biblista eminent, era un bon músic. M’ho va demostrar, tocant al piano una peça d’Isaac Albéniz. Posteriorment es va secularitzar i es va casar. Al moment actual, tots els estudis bíblics citen el seu nom.

El segon lloc que vam visitar fou Megiddó. Megiddó és el mateix que Harmagedon. L’hebreu no té vocals. M-G-D, tant poden fer Megiddó com Harmagedon. Al llibre de l’Apocalipsi, cap, 16 ver. 16, diu que “la gran batalla va ser convocada en un lloc anomenat Harmagedon”. D’aquí en van sorgir totes les teories protestants sobre la fi del món i el judici final. De fet, Megiddó era una fortalesa, amb grans quadres de cavalls.

El monestir grec de Sant Jordi, prop de la carretera de Jerusalem a Jericó és una altra visita interessant. Monjos ortodoxos grecs el regenten des del segle sisè. Està situat en un barranc amb una riera en el seu curs. Això fa que la vegetació sigui important. El monestir és penjat a la roca. El camí s’enfila fins dalt. El frare porter ens va oferir aigua del seu pou. Després ens feu visitar els tresors del temple. Ens obsequiaren amb algunes pregàries i salms cantats en grec. Un detall típic. Aquells monjos no es renten gaire ni es canvien gaire sovint de roba. A Jericó vam visitar un camp de tarongers i vam pagar per beure un glop de la seva font.

El israelites mengen sovint fora de casa. Hi ha uns “xiringuitos” regits per palestins, que serveixen menjar: pa de pita, falàfel, puré de cigrons, xai rostit i salsa picant. Vaig demanar pa de pita, que és rodó, sense molla. El vaig obrir, hi vaig posar xai i falàfel i una cullerada de salsa vermella molt apetitosa. A la primera queixalada se’m va encendre la boca. La salsa picava com pebre roent. Vaig beure dues llaunes de coca cola seguides. Vaig trigar una bona hora a tenir la boca calmada.

També vam visitar el barranc d’En Gedí, un curs d’aigua i de verdor, prop del desert de la mar morta. I a dues passes hi ha les coves de Qum Ram.

Finalment, el Museu del Llibre va cloure les visites a Israel. És un museu molt ben agençat. Les explicacions d’en Julio Trebolle van ser magnífiques.

En un indret del desert del Nèguev, algú ens va dir que en aquell indret Israel hi tenia amagats els seus avions ultra moderns, que havien guanyat totes les guerres contra els àrabs.