vida senzilla 6

Del meu pare no en guardo records viscuts. Va morir quan jo tenia cinc anys. Sé que, uns dies abans del decés, em van dur al mas per evitar drames inútils. Va rebre tots els sagraments. Era un bon cristià. Més endavant vaig poder llegir la inscripció de la seva defunció al llibre parroquial corresponent. No recordo quin rector la signava.

El seu germà gran i padrí meu, en Quimet Pla i Reig, que tenia una botiga a Barcelona va aconseguir dur-lo a un sanatori de Santa Coloma de Gramenet. Però el mal ja estava massa avançat. Jo havia sentit explicar que el pare havia fet la mili a l’Àfrica en unes condicions sanitàries deplorables. Potser el mal li venia d’allí. No ho sé.

A més de xofer i pagès el pare era un “manetes”. Sabia treballar la fusta. Em va fer un camió  de joguina que vaig arrossegar molt de temps. La meva mare en conservava una fotografia. Com també una foto meva, amb davantal, assegut a l’orinal. Ambdues s’han perdut. Aquestes coses saben greu.  Però així és la vida real.

Els meus avis paterns foren Francesc Pla i Maria Reig. De l’avi Francisco no en sé gaire res. L’àvia, la Marieta Reig, era una dona menuda. Pulcra, que sempre anava vestida negre, i duia sabates de taló una mica alt puix ella serà baixeta. Va tenir quatre fills, dues noies i dos nois. El pare era el gran.

Tots vivien a Barcelona, tret del pare, que era xofer dels senyors Valls, de Masquefa, propietaris de vinyes i negociants de vi. El pare també menava el camió de repartiment.

Els senyors Valls tenien una casa senyorial a Castelló i una bodega amb venda al detall, a granel. Així es van conèixer el pare i la mare. I es van casar. El pare va comprar una casa a la plaça Ruiz Amado o plaça del Puig. Era una casa per a un petit pagès.

La botiga de vi que regia la mare era al davant del col·legi  de Gabrielistes. L’any 36, els primers dies de la revolta, van assassinar els frares en una dependència del col·legi . La mare va veure els cadàvers, cosa que li va produir un greu trauma.

L’àvia Marieta venia, de tant en tant, a passar una temporada a Castelló. Era molt religiosa. Cada dia anava a missa a la parròquia i a rosari a les monges. Un dia, sortint de rosari, va caure i es va partir el fèmur. La van dur a Figueres i, de Figueres a Barcelona. La van instal·lar a casa de la seva filla Carmeta. Ja no se’n va moure fins que va morir.

La tia Carmeta, Carme Pla Reig, es va casar amb un valencià, de nom “Paco el coeter”. Es veu que fabricava i venia petards per les Falles. Tenia dos fills, l’Eduard i el Quico. El Quico va perdre un ull jugant amb el seu germà. La tia Carmeta vivia al carrer Nou de San Francisco, al costat d’un establiment famós, anomenat “Los Caracoles”, regit pel senyor Bofarull, i davant per davant de dos locals de flamenc, “Venta La Eritaña” i “La Macarena”. Per l’estiu era impossible dormir. El sarau dels dos locals flamencs es passava de rosca. Sovint la policia havia d’intervenir. El senyor Bofarull sovint prenia la fresca assegut en una cadira de balca a la porta del seu establiment.

A ca la tia Carmeta muntaven cavallets de fusta per encàrrec d’una companyia valenciana. Tothom treballava en aquesta feina. Jo també, els dies que m’estava a ca la tia Carmeta.

Al final del carrer hi ha la plaça Medinaceli i l’església de la Mercè, que és on jo anava a missa quan era seminarista.

A l’altre cantó i molt a prop hi ha la Plaça Reial, famosa per les seves cerveses i pels embriacs. No ho sé ara però, durant un temps, era lloc de robatoris i atracaments a la via pública. El carrer Escudellers és un carrer ple de bars i restaurants de dia. De nit és tota una altra cosa.

La tia Maria es va casar amb Jaume Gallego i va tenir una filla. Viuen al carrer Entença, prop de la parròquia de Maria Auxiliadora, darrere de la presó i la plaça de braus i no lluny de l’estació de Sants. La meva cosina es diu Delfina i es va casar amb en Quico, que feia contraban al port de Barcelona. Tenen un fill que va patir una depressió profunda. La tia Maria és considerada “la senyora Maria Pla”.