vida familiar 3

Per tancar el cicle de la meva parentela Pla i Gallart vaig a Castelló, al mas Les Arrebassades, camí enllà de la carretera a Sant Pere Pescador. Molt a prop de La Gallinera. En Joan Massot i Gallart era un pagès important de la rodalia. Es va dedicar a l’arròs i va fer diners. Tenia un cotxe (parlo dels anys quaranta) d’aquells d’abans, que en deien “una rúbia”. Era un  cotxe amb estructura i color de fusta. Era també el temps dels gasògens als cotxes.

En Joan Massot i Gallart era fill d’una germana de la mare. Per tant era cosí germà meu. Però aquest Gallart es va perdre amb ell. Es va casar amb la Conxita Vicens. Els seus fills es deien Massot Vicens. Tot amb tot, el gentilicis Pla i Gallart perduren a Catalunya i més enllà.

Amb la filla gran d’en Joan ens vam avenir molt bé. Es deia Maria Massot Vicens. Es va casar amb en Lluís Font de Sant Pere Pescador, un home que tenia camps de pomeres i pereres. La Maria era una gran dona, molt religiosa. Va cuidar fins a la mort un rector de Sant Pere. Era un rector una mica “minus habens”.  

Aquest rector va patir un accident gravíssim de tràfec. Tornava, amb uns companys, de Lourdes. Es van ficar en una carretera de gran tràfec, sense fer l’estop reglamentari. Un cotxe els va envestir violentament. La patacada va ser terrorífica. Un mort i els altres companys a l’hospital amb ferides greus. No es va refer mai més.

En Lluís i la Maria van tenir una filla, la Rosa Font i Massot. Poetessa i dona de lletres. Ella i en Modest eren dos dels homes de lletres de Castelló. La Rosa va escriure una novel·la preciosa, Les Closes.

Així acabo aquest cicle de la meva família Pla i Gallart. Tothom, qui més qui menys, podria explicar històries com aquesta. Les nissagues van i venen i es fonen en la història. Els gentilicis perduren; els uns, més; d’altres, menys. Però em cal dir que estic content de la meva vida Pla i Gallart.