Avui començo una sèrie de viatges
i excursions, amb les seves petites anècdotes. Jo sempre he estat un home
caminador. Els deu quilòmetres, anar i tornar, que feia cada dia durant uns
anys, per anar del mas a l’escola pública de Castelló d’Empúries em van endurir
les cames. Parlant amb llenguatge escolta jo era un pota fort, diferent dels
pota tendra. He estat incansable pujant i baixant muntanyes, tant com la salut
m’ho ha permès. Després, resten els records entranyables...
De petit, havia fet molt poca
muntanya, si deixem de banda pujar a Sant Pere de Roda des de Palau Saverdera i
a l’ermita de Santa Magdalena des de la Salut de Terrades. La darrera vegada
que hi vaig pujar fou un dia que recordaré sempre més. Ja era seminarista. El
rector ens encarregava controlar els autocars perquè marxessin quan eren plens.
Vaig acomodar la meva mare i vaig donar ordre de partida al xofer. A l’autocar
hi viatjava en Martinet, un nen de Castelló, que anava assegut damunt del motor
a l’interior del cotxe. La carretera era estreta. I el cotxe va haver
d’arramblar-se per deixar-ne passar un altre. I llavors succeí la desgràcia. El
cotxe tombà per marge de la carretera. En Martinet quedà enxampat pel motor. I
morí. Molts ferits, entre ells la meva mare, que patí el trencament d’un braç.
Gran commoció a Castelló i meva.
En Martinet era fill d’un
botiguer de la plaça abans d’arribar al col·legi de les monges. La mare hi
havia comprat samarretes, calçotets, mitjons i altres coses.
L’enterrament d’en Martinet Fontclara
fou una manifestació immensa de dol popular. Jo ho recordo amb emoció.
Vingueren tots els capellans de les rodalies. Em sembla que en Martí tenia dos
germans més. A la plaça també hi havia la botiga d’en March, una lampisteria.
Jo hi anava, per encàrrec de la mare, a comprar bombetes de vint-i-cinc i
cinquanta. Per estalviar. La filla de la casa, la Maria Antònia March es casà
amn l’Esteve Ripoll, futur batlle de Castelló. Marit i muller van haver de
lluitar per una filla, que s’injectava drogues. Els drames són universals a
totes les cases del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada