Albons és un poble pagès a mig
aire entre l’alt i el baix Empordà. A pocs quilòmetres però completament
diferent de l’Escala.
Quan jo hi anava (llavors tenia
pocs anys) em feia gràcia la manera de parlar de la gent d’Albons. Empraven un
català primari, sec i cantellut, ben diferent del de l’Escala .Exemple: “Per
curesma minjàvem un plat de ciurons, amb uous dusos, trumfes i pixopalo. Si
guessis puscut venir n’huries menjat. Però, com que no vas pusquer venir...”.
L’Escala: “Noies, sardine fresque. Encara bellugue!”. I això només en els pocs
quilòmetres que anaven d’Albons al molí d’Empúries o de l’Escala i el seu
restaurant. L’amo i cuiner, senyor Jordi Jacas ens podria explicar moltes
coses. Hi he estat una vegada, un casament. I dono fe que és un gran
restaurant. D’Albons al Molí hi havia una carretera de terra, quan jo era
infant.
La tia Modesta, germana de la
mare, era la meva padrina. Cada any anava a buscar el tortell del Ram. També hi
anava per la festa major, que era per Sant Grau, l’octubre. Hi anava amb
l’oncle Enric, germà gran de la tia Modesta. Collava l’haca al xarret i...cap a
Albons directe! Sant Pere Pescador, l’Armentera, Viladamat i Albons. Un
trajecte llarg.
Albons feia la Festa Major per
Sant Grau (Grau o Guerau d’Orlhac), el mes d’octubre. El seu menjador gran
s’omplia de convidats. La Tia Modesta era bona cuinera, tot i que els seus
cuinats eren molt grassos i pesants. Un amic francès, que es deia Didier, es
posava malalt només de flairar els olors de la cuina. Ell i jo anàvem a passeig
pel camí de l’Escala. Jo aprenia francès i ell aprenia català. Els francesos
cuinen amb mantega i menystenen l’oli d’oliva.
L’Ajuntament pagava una cobla,
que cantava l’Ofici Solemne. Sardane, sessió doble de cinema i algun atractiu
més picant constituïa el programa de la Festa Major d’Albons.
El Ranxo d’Albons
era una altra cosa típica, celebrada la Quaresma. Recollien menges diverses de
les cases i en feien un arròs. Tothom tenia dret a un plat d’arròs. Un any jo
hi vaig ser i juro que era un arròs molt bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada