Em quedava la família d’Albons i la de Castelló d’Empúries. Amb
això hauré clos l’àmbit familiar.
A Albons jo tenia la meva
padrina, germana de la mare, Modesta Gallart Figueras, casada amb l’oncle Pepet,
“el curandero d’Albons”. Tenien tres fills, cosins germans meus: em Joan, en
Quimet i en Siset, tots més grans que jo.
El nom de “curandero
d’Albons” li venia a l’oncle Pepet Costa
(en Rabós) d’una història una mica fosca. Ell explicava que un pastor del Cadí
havia dut un ramat a l’Empordà. Malalt de mort, l’oncle Pepet l’havia deixat
allotjar-se en un paller seu. Abans de morir el pastor li hauria revelat un
secret: la fórmula d’una pomada que guaria els ossos trencats de les ovelles.
El cas és que l’oncle comprava un
munt de productes medicinals i els feia bullir amb oli en un perol. Calia fer
la bullida a l’exterior puix la fetor era intensa. El resultat era una crema
groguenca, amb la qual omplia uns quaranta potets. Quaranta o cinquanta, ara no
ho recordo. I els venia a bon preu. Un equivalent a cent euros actuals el
potet. Venia gent de per tot a comprar-ne, fins i tot de França. Es veu –diuen-
que guaria el que s’anomenava “tumor blanc”, que era unn mal que malformava la
ròtula i la deixava rígida, sense possibilitat de poder caminar.
L’oncle Pepet va fer diners i va
fer obres notables a casa seva. La gent deia que tenia molts duros. La fórmula
la va heretar en Siset, el fill petit, que va continuar fent duros. Això el va enemistar una mica amb els
seus germans. Fet i fet, són coses que passen a les millors famílies. Sé que en
Siset tenia previst deixar la fórmula a un fill del seu germà segon, en Quimet.
Però no sé què va passar. Quan va morir en Siset la fórmula s’havia perdut.
En Siset em va mostrar la
multitud de regals que li havien fet persones a qui la pomada havia guarit. De
tant en tant em convidava a dinar en algun restaurant de l’Escala i em regalava
un havà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada