terra i mar 2

La primera muntanya “seriosa” que vaig escalar fou, sense cap mena de dubte, el Canigó (el Canigou, dels francesos). Em vaig preparar llegint el Canigó de mossèn Cinto. Va ser la primera “xalada”. “I la tempesta, el torb, l’odi o la guerra, el Canigó no tiraran a terra, no esbrancaran l’altívol Pirineu”. És el poema final del Canigó. Després he escalat moltes muntanyes, a casa i a l’estranger. Tres mils com l’Aneto i la Pica d’Estats, el Mont Perdut i el Bissiberri, el Vignemale. En aquest darrer hi ha una gruta on va passar una nit el gran muntanyenc i espeleòleg, Norbert Casteret. A França el “Gioberney”,

Una colla de companys del Seminari vam projectar una anada al Canigó. En Piu era el més experimentat i ens feia de guia. Perquè el permís fos més general vam convèncer un capellà, recent ordenat, que ens acompanyés. Fou mossèn Pere. Com que havia treballat a l’escoltisme, va aprovisionar-se d’un “kit” per celebrar missa a l’aire lliure. Des de l’ara, fins al pa i al vi, passant pel missal i la casulla. Un paquet de més de dos quilos (potser tres) que ell carretejava amunt i avall. Sempre anava més lent que nosaltres. Per això li fèiem broma amb unes paraules de l’Evangeli que formaven part d’una antífona sacra de Setmana Santa: “Petrus autem sequebatur eum a longe”. Pere, pel seu cantó, el seguia de lluny. Em sembla que era una música de Tomás Luís de Victoria ( 1548-1611). La música polifònica de Setmana Santa era de tres músics del Renaixement, fonamentalment. Victoria, Francisco Guerrero (1528-1599) i Giovanni Pierluigi da Palestrina (1526-1594). La preferida per nosaltres era el “Caligaverunt oculi mei a fletu meo”, Els meus ulls es van enterbolir per culpa del meu plor. .

A França vam visitar La Bérarde, la Haute Savoie, Le Bourg d’Oisans i vam pujar el Gioverney (3500 metres). Un noi poc experimentat va relliscar a la gelera i es va fer un tall horrible a la mà. Amb el Land Rover d’un company el vam dur al Bour d’Oisans, a cal metge. Era dissabte o diumenge. Tot tancatr. El metge es va portar molt bé. Va fer obrir la farmàcia i va injectar al jove la vacuna contra el tètanus. També ens va informar d’un terrible accident a Lloret de Mar: Un camió de Gas havia fet explosió i havia arrasat un càmping. Molts morts i cremats. L’endemà, tots els diaris en parlaven.

 
L’endemà vam anar a La Meije i Els Écrins per mor de fer Le Dôme de La Meije, un quatre mil. Jo no hi vaig pujar. Ja havia fet quatre mil al Mont Blanc. Em vaig quedar al refugi a fer companyia al company que s’havia lesionat al Gioberney.