Així anomeno jo les meves
activitats estiuenques de quan era seminarista menor. Vaig començar a fumar
quan tenia catorze anys, cosa de la qual m’he avergonyit i penedit sempre. Per sort he deixat de fer-ho
ja fa molts anys. I no m’han quedat seqüeles. La “paquetilla” que fumàvem a la
postguerra era infumable: tabac dolent i ple de troncs. Quan va sortir el tabac
canari (aquells paquets de cartró amb vint cigarretes) la cosa va millorar
molt. De teòleg, sempre vaig fumar uns paquets
andorrans anomenats Reig. També en dèiem planxes perquè el tabac venia
en peces rectangulars premsades. Els compràvem en una tasca que hi havia prop
de l’església del Mercadal de Girona. De capellà em vaig acostumar a fumar
tabac cubà, Partagàs o Gener, que tenien origen català, tabac de Vuelta Abajo
de Cuba. Era picadura i jo mateix em feia les cigarretes. Vaig arribar a ser un
mestre de cargolar cigarretes amb els dits. Al seminari havia tingut una
capseta metàl·lica que cargolava les cigarretes. Només calia passar-hi la
llengua i enganxar-les. Aquest tabac només es podia comprar a Andorra. Eren uns
paquets de tabac premsat, de quatre-cents grams cada un. Va ser quan vaig fer
amistat amb una família de Bor, a la
Cerdanya, i els visitava cada any. I ho aprofitava per ver una anada a Andorra
per proveir-me de tabac i discos de música clàssica. Ens això es fonien bona
part dels meus estalvis, en els discos. Jo col·leccionava música sacra. Vaig arribar a tenir uns
discoteca de prop de mil discos. També
n’adquiria en una botiga de la Ronda de Sant Pere de Barcelona. L’amo, un amic,
es dedicava a comprar col·leccions de discos de persones que els venien perquè
tenien necessitat de diners. I ell em reservava els LP de música sacra perquè
jo hi donés un cop d’ull. Va arribar un
dia que vaig haver de vendre els meus. I ho vaig fer, a un euro la unitat, a un
professor de la Universitat de Girona. L’home va fer una bona compra. Tenia
discos únics, que ja no es trobaven en el mercat. Alguns me’ls havia adquirit
en Miquel Roure, de Figueres, que va viure tota la seva vida de capellà a
Dusseldorf, Alemanya.
El primer gira discos el vaig
comprar quan era vicari a Arbúcies. Alemany, marca Perpetuum Ebner. Me’l va
comprar un meu cosí de Barcelona, que traficava amb contraban del port. Consistia
en dues peces. Es destapava i la peça de dalt era l’altaveu. Llavors encara
tenia pocs discos. I preferia la ràdio. Vaig comprar un ràdio transistor, marca
Philips, en una botiga d’Arbúcies. El propietari era el nostre lampista, en
Josep Coll. Vaig vendre el gira discos a
un company que era rector de Sant Feliu de Buixalleu, ja difunt. Era mossèn
Isidre Puigmitjà, amb el qual vaig compartir els seus darrers anys al Sivilla.
Jo em vaig servir del Philips
durant uns quants anys. Fins que, ja a Olot, un amic que viatjava molt em va
dur un Grundig d’Alemanya. Una meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada