coses pendents (4)

Prop de l’era de batre, com a totes les masies si fa no fa, hi havia el llenyer. Estibes de socs i llenya prima que s’anava eixugant, perquè quedés a punt de crema. Sovint les gallines anaven a pondre en algun forat del llenyer, cosa que les serps aprofitaven per menjar-se els ous de les gallines. Jo hi havia mort més d’una serp. I no diguem el nostre gos, en Tom.

Amb els ànecs jo tenia bones relacions. Cada matí els duia pels marges d’un camí de carros a caçar i menjar cargoles petites. Especialment els llocs on hi creixia el fonoll. En aquests llocs l’abundor era esplèndida. I els ànecs menjaven a cor què vols. Després els tornava a casa cantant quac-quac de joia. Els ànecs, és clar.

Amb les oques la cosa era diferent. Els mascles, els ocs, me la tenien botada. A la que jo badava, un mascle corria al darrere meu i em ventava una pessigada al cul amb el bec. Em feia mal. Però jo em venjava. Tots els mascles havien rebut algun cop de pal meu. Un dia vaig matar un mascle. Un cop de bastó ben donat li va partir el coll. La tia em va ventar un rest de crits, en va dir de tot. Però ens vam menjar l’oca rostida. L’oncle es va menjar el fetge i va dir que era molt bo.

És curiós! Però jo era l’encarregat de matar els cadells de gos i les gatinades acabades de néixer. Ningú no hi posava obstacles. Em donaven un cabàs amb els animalons, que encara no havien obert els ull. I jo m’adreçava a un pou que hi havia a l’extrem d’un ermot. Els cadellets anaven pou avall, després que jo els rebotís per les parets. No ens podíem permetre tenir un excés de gats i gossos al mas. Fins que un dia van cridar el sanador, el senyor Massana, i aquest va castrar tota la rècula de femelles, tal com ho feia amb els garrins.

Això jo ho podia mirar. Però no em deixaven mirar com un cavall cobria una euga o un brau una vaca. Em feien anar dintre del mas i no em deixaven sortir fins que la feia havia finit. Coses curioses que passaven a les masies.