croquetes filosòfiques 2

Fa tres setmanes que va morir el gran astrofísic anglès, Stephen Hawking, un cervell privilegiat dins del món científic universal. Se li està fent homenatges des de diferents punts del món. Jo vull contribuir a l’homenatge amb aquestes senzilles reflexions filosòfiques.El divulgador científic català Eduard Punset (va néixer a Barcelona l’any 1936) va escriure molts llibres. Un d’ells du per títol “El alma està en el cerebro”. Una idea que entra dins les teories de Hawkins. En efecte, Hawkins parla del Big Bang, de l’expansió de la matèria, de la formació de planetes, de cometes, d’estrelles, de galàxies i de forats negres. I deixa anar la idea que Déu no és necessari en l’evolució del nostre món. Vol dir que tot aquest conjunt d’elements i forces funcionen pel seu propi pes. No nega directament Déu, però tampoc no l’afirma directament.

Diversos científics (astrofísics i, especialment, filòsofs) han entrat en aquesta polèmica. No cal dir que l’Església Catòlica ha estat al costat de la teoria d’un Déu real, no només hipotètic, un Déu creador de l’univers i que crea, també, l’ànima humana. Molts filòsofs neguen aquest aspecte transcendental de l’home, sobretot després que hem descobert que el que anomenem cel és un conglomerat d’elements fantàstics inabastables en gran mesura. Hawkins hi va treballar.

Pel mig hi ha el problema de la mort i el seu després. És evident que l’ésser humà mor i desapareixen els seus elements físics. Però ¿roman quelcom que no podem abastar amb les nostres mans? Si la resposta és afirmativa, ¿on va a parar aquest romanent? La Bíblia parla del cel com un lloc amunt, on hom hi arriba sovint pujant envoltat en un carro o una flama de foc. Per altra part, a l’antiguitat, hi havia el costum de cremar els cossos humans morts.El bisbe anglicà americà John Shelby Spong, al seu llibre “La Résurrection Mythe o réalité” que parla i documenta l’ús del “midrash” dedica un capítol al que ell creu de la vida després de la mort. I tampoc no queda gaire clar. Els comentaristes catòlics exposen diverses teories. Però tampoc no arriben a cap conclusió comuna i definitiva.

Jo em quedo amb la teoria que formo part del cosmos i que Déu (que cuida de mi) és absolutament diferent de tot allò altre.