altres viatges (6)

Abans de marxar de Guatemala, algunes coses que em restaven al pap. La primera és que cada dia compràvem un diari per llegir quantes morts (assassinats) hi havia hagut la nit anterior. Mai no baixaven d’una vintena. Quin horror! Potser per això els mitjans internacionals anomenaven Guatemala “Guatepeor”. Quan em van robar els documents i vaig anar a la Central de Policia de la ciutat, em vaig adonar que moltes persones que hi anaven, deixaven les seves armes en custòdia a l’entrada. Molta gent duia armes a Guatemala. No és estrany que hi haguessin contínuament trets i morts.

Un altre punt que vull recordar fa referència a la visita al bisbe Julio Cabrera. Don Julio, en un moment d’intimitat, em va dir: “¿Por qué no te quedas conmigo?”. Li vaig dir que no. Em va respectar. Des de llavors moltes vegades m’he qüestionat la decisió. ¿Em vaig precipitar? ¿Vaig ser covard? ¿Hauria estat millor per a mi quedar-me uns anys al costat de Don Julio? Preguntes que han torturat el meu caminar i que, ara, ja no tenen resposta.

Amb autobús, vam passar de Guatemala a El Salvador. A la frontera vam viure aquell fet espantós d’un obrer que va perdre la mà i part d’un braç a causa de l’explosió d’un petard que manipulava. La Carme Castro, en la seva condició de metgessa, el va veure i ens va explicar el cas. Els altres no vam baixar de l’autobús. La policia no ens va deixar fer-ho.

Vam entrar a El Salvador. Un company i jo ens vam allotjar a casa d’un ex comandant guerriller que actualment estava mig alcoholitzat. Havent sopat, amb una ampolla de litre de Cola i una ampolla de rom blanc al davant de cadascun, ens explicava els fets de guerra al seu país. Tot especialment desolador.

Vam visitar la universitat catòlica José Simeón Cañas, en la qual els militars van assassinar sis jesuïtes i dues dones de servei. Allí ens esperava un professor, el claretià Teófilo Cabestrero. Ens va fer una conferència sobre la situació de les investigacions. També vam trobar-nos amb el company d’Ignacio Ellacuría, Jon Sobrino, que es va escapar de la matança perquè aquell dia era fora del país. Jon Sobrino és un teòleg de la Teologia de l’Alliberament dels més brillants. Perseguit pel Vaticà.

Al Salvador no hi ha aigua potable. Passen uns camions, com els nostres de butà, amb garrafes i homes armats perquè no els robin.

Ja he explicat que el nostre objectiu principal era estudiar la portada d’aigua potable a una localitat a la muntanya. Cultivaven canya de sucre. A dos o tres quilòmetres del poblet hi havia una deu abundant d’aigua (no potable, és clar). Calia fer-hi arribar l’electricitat , posar-hi una bomba, fer pujar l’aigua, construir un dipòsit al poblet, potabilitzar l’aigua i alguna coseta més.

Jo em vaig asseure sota un gran mango i un vell “maestro” em va ensenyar i em va regalar un llibret, amb dibuixos de colors sobre la guerra, per ensenyar els nens a llegir. Aquest llibret es va convertir en un tresor molt sol·licitat.