altres viatges (5)

Aquell general al que vam anar a petar era un imbècil (que Déu me perdó). Va rebre una comissió dels nostres (tres persones). Jo hi anava inclòs. Però no em van deixar entrar, al·legant que tenia una llauna de refresc a les mans i que, amb això, el general no em podia rebre. El general va ventar un escàndol a en Jaume Soler i el va fer fora del despatx amb males maneres. Vam marxar i, tal com diu la Bíblia, ens espolsàrem la pols de les espardenyes. Mal viatge als generals imbècils!

Vam anar a rendir comptes amb Don Samuel. Allí vam retrobar els companys de l’altre grup. I ens vam assabentar d’un fet esgarrifós. El secretari de l’entitat visitada pel grup havia estat assassinat al despatx de l’organisme. Perquè veieu com les gasten a països deixats de la mà de Déu, com Mèxic.

A San Cristòbal, un membre de la nostra colla, espantat, volia comprar un matxet (per defensar-se, deia). No diré el nom per mor de no posar-lo en ridícul. Em va demanar si l’hi podia comprar. Li vaig dir que sí però no pensava fer-ho. Em va demanar un matxet anglès o americà, marca Bowie. En una ferreteria vella el vaig trobar. Era de segona mà i a un preu alt. Déu me’n guardi, de comprar una aital arma que em recordava Ruanda i el genocidi! I l’assassinat d’en Quim Vallmajó. 

Ens vam adreçar a la frontera amb Guatemala. Allí havíem pagat un taxa de cent dòlars per passar. Vam anar per recuperar-la. Però no hi havia ningú que ens atengués. Enmig de l’embolic, un policia em va dir que no ens escarrasséssim. Que allò era “la mordida”, i que no ens ho tornarien. Així vam passar sense que ningú ens demanés papers. Una altre cosa que vaig aprendre directament: el que és la mordida”.

A Guatemala City ens vam instal·lar en un hotel de baixa categoria. Imagineu que al bany s’hi passejaven cuques molles (cucarachas). Vam visitar la ciutat d’Antigua, una meravella colonial. Passejant pels carrers, un subjecte em volia vendre un record “pre colombí” evidentment fals. A un bon comprador havia anat a raure!.

Després, la majoria de companys van anar a passar un parell de dies a Belice. Una parella d’amics i jo ens vam quedar a Guatemala. Vam descobrir la “casa de España”, on vam anar a dinar cada dia. Feien un arròs a la cassola (paella) que era una delícia. Acompanyat amb un vinet de la Rioja, dinàvem com uns reis.

A aquests amics els vaig comprar una peça d’ambre molt vistent. L’ambre és una espècie de ressina de color marró clar. I és molt valorada pels joiers. A Chichicastenango vaig comprar ambre,  una creu antiga i un disc de fang cuit, precolombí. Eren coses per regalar a amics. L’ambre el vaig regalar a la meva germana després que un joier en fes un penjoll o collaret.

En una altra ocasió ja vaig explicar la nostra relació amb dos bisbes guatemalencs. Dos bisbes valents: Julio Cabrera i Àlvaro Ramazzini. Tots dos van venir a Girona, invitats pel nostre organisme solidari.