1. En Joan
El pare va tenir quatre germans i
la mare, set. Vaig tenir una patuleia de cosins germans. Quatre, el pare, i
deu, la mare. Però, de fet, només em vaig relacionar amb un, en Joan de
Castelló d’Empúries. En Joan era una mica gandul i no durava en cap treball.
Era més afeccionat a la música que no pas a treballar (música de ball,
procedent de França o dels Estats Units). Amb ell vaig aprendre totes les
melodies de moda que estaven en primer lloc a les llistes de tot el món.
També era afeccionat als còmics
(dibuixos). Tenia una sèrie de volums de Flash Gordon que a mi m’agradaven
molt. També tenia una col·lecció completa d’”El Hombre Enmascarado”.
Va passar per molts treballs però
en cap no durava. L’acomiadaven per “vago”. Es va casar amb la Sara que era una
filla d’immigrants i que no es deia Sara; només s’ho feia dir. Va acabar com a
guarda d’uns apartaments a Sant Antoni de Calonge. I va morir en un accident de
trànsit, prop de Llambilles, en el cotxe que conduïa la seva dona, que no tenia
carnet. Van tenir tres fills.
En Joan va fer la mili a Palma de
Mallorca, a infanteria de marina. Recordo que va tornar amb un estri de tires
de papers de colors, amb el nom i frases dels seus companys de mili. Era bo per
a les relacions. I li agradaven les armes. Ell va disparar la pistola que
guardava la tia Lola. Que li havia donat un oficial republicà que fugia cap a
França, després d’haver-li requisat tots els ous i la meitat del pollastres i
conills. Segons deia la tia Lola era un oficial de cavalleria de la columna d’en
Líster. Van fugir a França per Pedret i Marzà, Vilamaniscle i la frontera
francesa.
Amb en Joan, els estius anàvem a
banyar-nos al pou i safareig d’una closa del mas. A uns quatre metres del pou
hi circulava aigua neta constantment. Pouàvem galledes d’aigua i, nus de pèl a
pèl, ens les tiràvem mútuament al damunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada