darwin's nightmare

Fa temps que no remenava el meu arxiu de dvd’s. Em va sortir el film de l’austríac Hubert Sauper, “El Malson de Darwin”. El vaig veure al cinema Truffaut de Girona a finals del segle passat, tal com em sembla recordar. Un film interessantíssim, mig ficció, mig documental. De seguida vaig comprar el dvd que, a més, com a regal, contenia una altra obra del mateix Sauper, “Kisangani Diary”, “Els diaris de Kisangani”, que narra el drama dels centenars de milers de refugiats ruandesos que fugien de la massacre del seu país i que morien a la riba del riu Congo: de fam, de Sida, d’Evola o morts per les armes dels grups armats que pul·lulaven per la regió, entre els quals hi havia el de Laurent Kabila, que va ser el verdader vencedor i va arribar a president del País. El Congo havia estat dominat pels belgues. El rei Leopold Segon ho considerava com el seu hort privat. El llibre “El cor de les tenebres” descriu tot l’horror de la situació d’aquest país.

El malson de Darwin va ser publicat l’any 2004, em sembla. I va ser candidat a l’Oscar de l’Acadèmia el 2006.  El film narra ” l’assassinat” del Llac Victòria, a Tanzània, per culpa de la perca del Nil, un peix enorme que destrueix la fauna de tot el seu entorn. Algú va portar la perca al llac i, en pocs anys, es va fer senyora d’ell. És, per tant, un film de caire ecològic de denúncia. Es va muntar una gran indústria entorn del llac per mor de la comercialització d’aquest peix. Grans avions russos de transport, els Ilyushin, arriben carregats d’armes i marxen carregats de peix. Aquesta és la trista realitat, que s’ha volgut amagar.

Jo he vist, al mercat del peix a Girona, filets de perca del Nil, procedents de Tanzània, a un preu raonable. S’assembla als filets de bacallà fresc. Els filets de llom de bacallà valen deu o vint vegades més.

La narració del film ronda entre els pilots russos i les prostitutes zambianes. N’hi ha una, que es diu Elisabeth, que canta una cançó preciosa. Un australià begut l’assassina, clavant-li un punyal al cor. Les seves companyes ho narren plorant. Moltes d’elles tenen Sida.

El film comença amb unes imatges impactants: la torre de control de la pista no té els instruments necessaris per a la seva feina. I cada dia baixen i pugen avions. La pista és de terra i comença i acaba al mar. Els avions poden carregar unes cinquanta tones de peix. Però, si no fan bé la maniobra, poden caure al mar. O a l’aterrar poden tenir un accident. Un avió va arrasar una colònia de pescadors. Molts morts i ferits.

En el film són quatre els pilots russos protagonistes. En la seqüència inicial, el controlador de la torre s’entreté matant abelles amb un diari mentre aterra un monstre Ilyushin. Tota una escena còmica.

Una altra seqüència ens mostra una sala d’especejament del peix. Grans exemplars de perca passen per les taules. I els ganivets en fan filets que marxen de pressa cap a les diferents destinacions després que hom les posi en caixes amb gel. Un camió recull les restes i les aboca en un lloc on la gent es baralla per aconseguir algunes rampoines de peix.

I, en el fons, hi ha la tragèdia del llac Victòria, que ha dut la fam i la misèria a Tanzània. Hi surt un capellà evangèlic que parla dels morts de Sida i que condemna l’ús del preservatiu perquè diu que va contra la religió. Àfrica és prescindible, tal com va dir un alt representant dels països rics.