esglai, espant seriós

Ja heu vist que he estat desaparegut uns quants dies. Ara us explico les causes. Just el dia que vaig desaparèixer, vaig tenir un petit accident a la meva cambra. Vaig caure a terra i no em podia aixecar. Després d’una llarga estona va venir el servei  i em van posar dret.  Però van observar que estava commocionat i que, per tant devia tenir alguna cosa greu. Van trucar els serveis mèdics d’urgència i va arribar una ambulància medicalitzada. Jo notava com si surés en l’espai. Oxigen, sirenes, ens vam saltar algun semàfor i vam arribar a urgències. 

Els metges van sospitar que tenia una infecció greu. I van témer per la meva vida. Em van aplicar dosis massives d’antibiòtics i em van col·locar  en una cambra en la secció d’infecciosos. Era una cambra d’un sol llit. Perfecte! Llàstima que les persones de servei es passaven la nit xerrant en veu alta al corredor de la  secció sense tenir en compte que molestaven els malalts. Aquestes negligències són les que fan la qualitat del servei públic. Tenia una infecció molt seriosa al pulmó esquerre. Després d’una dies el perill va remetre. Vaig notar que estava fora de perill  de perdre la vida. I em vaig refer. I ja torno a ser a casa. Però el mal ha deixat rastre. Sóc més feble i no tinc tantes ganes de fer coses. Però vaig tirant. I que duri!  El meu bloc és, ara més que mai, un “refugium peccatorum”.

Penso que això és suficient per omplir la represa del bloc. La proximitat deb la mort em va fer repensar moltes coses. Ja en parlaré més endavant.