els reis

El rector de Castelló organitzava la cavalcada de Reis. Tots els qui havíem d’actuar ens reuníem al mas del rector, un cortal de Sant Antoni, no gaire lluny del poble. Aquest mas era aquell que Fages havia bescantat al seu epigrama: “Diu que mossèn Salvador, amb l’Església, el Mas i el Cine ha trobat la triple mina del poble de Castelló.

Els qui havíem d’actuar ens reuníem al mas on ens maquillaven i ens donaven instruccions. Algun any arribàvem, a l’hora foscant, amb tractor i remolc, un altre any a cavall de cavalls (els reis). I algun any arribàvem a peu. Suposo que depenia del pressupost. Trobar cavalls, a Castelló, no era cap problema. El problema era que ens els deixessin o ens els lloguessin.

A l’entrada del poble, a Ca l’Anton ens esperaven els menuts i les mares, amb els fanalets encesos. Més d’un es cremava i això provocava una gran ploranera del menut.

Després la comitiva pujava el carrer del Pagès de Bianya, passant per Ca la Torrecabota, el carrer del flequer Alabau i el taller de Can Ribas (màquines de batre Ribasquera), la placeta amb el Palau dels Comtes d’Empúries el carrer de l’estanc i telèfons, i la plaça de l’Ajuntament. Aquí la comitiva s’aturava i els reis pujaven al balcó. Un d’ells, que solia ser el rei ros, feia un discurset i, posteriorment la comitiva es traslladava al temple parroquial perquè  els Reis poguessin adorar el Nen Jesús.

Durant el trajecte llançaven caramels barats al públic (un sac). Algun any una bona ànima havia regalat una partida de caramels de qualitat, com els de La Cafetera de Pamplona.  

Un any, tres seminaristes majors van fer de reis i van viatjar a peu, com els pertocava a la seva categoria. El rei ros era mossèn Delfí Massot i Baduà. Es va empescar per fer un discurs en grec al balcó de l’Ajuntament: el Parenostre i l’Avemaria. Només hi va haver d’afegir uns gestos teatrals. “Pater hemon pantokrátora...Haire Maria Kejaritomene...”. La gent se’n feien creus de com el noi de cal Periquillo, que va per capellà, sàpiga parlar llengües tan estranyes.

Tota la vestimenta dels reis, dels secretaris i dels patges, el rector la llogava a una casa de Mataró, que també li fornia els decorats i la vestimenta dels Pastorets. Tot el material feia pudor de resclosit i de brut. Però en aquell temps no fèiem cas d’aquestes lil.laines. L’escenari del teatre del rector era un niu de pols i de puces. Calia desinfectar-lo amb Sotal abans de cada actuació. La pesta del sotal trigava força temps a fondre’s. Ara no recordo bé si el producte desinfectant es deia Sotal o Zotal.