el recés d'estiu

El recés era un matí en que algun prevere ens predicava una meditació i una plàtica o conferència. Sempre de tema religiós. Perquè no defallís la nostra fe, l’estiu estava dividit de manera estudiada per rebre formació de l’esperit.

Un recés famós ens el va donar mossèn Xatart, rector de Peralada. Era tingut per doctor, però no sé si ho era realment. Al castell de Peralada es van reunir seminaristes de tot l’Alt Empordà, una bona colla. El recés va començar amb una frase feta, “Age quod agis”. Això es deu poder traduir per “Fes bé el que estàs fent”. Més o menys. Llavors encara no sabia gaire llatí.

 Mossèn Xatart era una mica “fet i deixat fer”. Va voler fer una broma, i va començar dient: “Aquí n’hi ha de Castelló. Tu, com te dius?: Jo, Joan Renart. Molt bé Renort. Renart! Doncs, Renort, què significa age quod agis? No ho sé”.

Però el mal ja estava fet. Des de llavors, en Renart va ser en Renort. Renoi, com vam riure!

Acabada l’etèria conferència, ens va dur a visitar la biblioteca del Palau de Peralada. En aquesta biblioteca va treballar molts anys mossèn Josep Clavaguera, rector de Llançà, juntament amb la bibliotecària oficial, la senyora Inès.

Era una biblioteca immensa i ben proveïda, de les millors de tot l’Empordà. Ens van ensenyar llibres antics i còdex medievals.

Acabada la visita i, abans de dinar el que dúiem a les carmanyoles, el rector ens havia preparat un partit  de futbol contra els de Peralada. Vam guanyar els seminaristes per cinc a zero. En Modest feia de porter i en Comamala de Figueres de davanter centre. En Comamala va tenir una trista fi quan era capellà dels de cursets “de colores”. Tot el dia anava amunt i avall amb el seu cotxe, un seat 600. Va tenir un accident entre Figueres i Girona i va morir enmig dels ferros de la carrosseria.

Després del partit de futbol la casa ens va convidar a cava de Peralada. Llavors encara es deia xampany. Ens el van servir en un càntir. Es veu que mossèn Xatart no tenia o no volia fer servir porrons.