coses pendents (pesca al mar)

Els de casa van sortir de Torroella de Fluvià per instal·lar-se en un mas, propietat de Don Ramon de Fontcuberta i de Dalmases, de la noblesa barcelonina. Aquest mas i el de Montmajor els va heretar un dels fills, Ramon de Fontcuberta i de Roger, “Ramoncín”, el senyoret Ramon. El senyoret Ramon venia al mas en temps de la cacera dels ànecs salvatges. Abillat al Corte Inglés amb les darreres vestimentes cinegètiques i una escopeta de repetició de les més cares. L’oncle Enric l’acompanyava, amb la seva escopeta espanyola de dos canons i unes botes senzilles. Resultat: el senyoret Ramon tornava moll com un ànec i l’oncle, amb mitja dotzena d’ànecs morts per la seva escopeta.

El senyoret Ramon va casar-se, ja grandet, amb una neboda  de la dona d’en Franco, Carmen Polo. Va oficiar la cerimònia en Modest Prats i Domingo. Dic això només de passada.  

Carles Fages de Climent, al seu llibre Epigrames (Edicions del Brau, Figueres 2002) té un epigrama , sembla que dedicat a Ramon Fontcuberta, en castellà, que diu: “¡Ay de mi, gime Ramón suspendida la subasta, si el protocolo no basta seguiré mi vida casta, solterito y maricón!”. La cosa pot demostrar-se amb epigrames veïns. Un d’ells diu que Ramon venia un cap de bestiar quan volia anar al cabaret Lamoga, de Barcelona.

En Ramon era germà d’en Trino, militar franquista que va arribar a general i que també és “epigramat” per Fages de Climent. Ja he explicat que Trino de Fontcuberta perdé una cama al front d’Aragó i que vingué a curar-se al mas. Més endavant salvà l’oncle Torrent. Va fer que no li apliquessin dues penes de mort. La raó era perquè l’oncle Enric intercedí davant d’en Trino. En Trino era el propietari del Mas d’en Berta, prop de Roses, el mas de Cal Pitu i d’altres masos.

Els Fontcuberta tenien la casa pairal a Castelló, a Can Macelis, enganxada al mur sud del temple parroquial. Està adossada a la muralla de Castelló, prop del Portal de la Gallarda.

En Ramon, quan venia al mas, es feia servir una llesca de pa amb tomata, amb molt de vinagre i l’ampolla de  conyac Terry, que mig buidava, Imagineu-vos-el quan disparava la seva flamant escopeta estrangera.