coses pendents (9)

Les meves prestacions en una casa de pagès arribaven fins a arrancar faves i pèsols i passar el porró i el càntir d’aigua quan hi havia persones treballant a l’era de La casa. I poca cosa més. La feina de pagès no era “lo” meu.

I les meves diversions preferides eren anar a caçar cargols o bolets i la pesca de carpes al rec Madral.

Els únics bolets que jo coneixia eren els escarlets, que nosaltres anomenàvem bolets camperols. Creixien en prats humits, a les closes. També hi havia els bolets de soca però aquests no em mereixien gaire confiança. Els bolets els rentàvem, els pelàvem, els picolàvem i els bullíem de bell antuvi. Després els cuinàvem amb ceba i carn o amb ceba sense carn. D’aquesta darrera manera era com més m’agradaven a mi. Servien d’esmorzar o de lligam entre vianda i tall. També hi havia bolets verinosos. Com els falsos ous de reig. Però aquests els evitàvem. La mare deia que si hom posava una cullera amb els bolets al moment de la cuita, i la cullera es tornava negra, els bolets eren verinosos i calia llençar-los. Però aquesta opinió no tenia cap fonament científic. Jo no vaig veure mai cap cullera negra de bolets. Però a pagès circulaven moltes faules d’aquesta mena.

La vedella amb bolets la menjàvem a l’hotel Duran de Figueres, quan anàvem a fer la porció algun dijous. El restaurant era al final de la Rambla de Figueres. També hi havia la llibreria Canet que era on compràvem La Vanguàrdia i els patufets del Guerrero del Antifaz.

Reservo la pesca per al final. Els cargols els caçàvem pels marges, després d’una pluja abundosa. Escollíem els de clova dura, els cargols bovers. Eren els millors per coure al damunt d’una planxa de ferro. Com que hi anàvem uns quants, a caçar cargols, n’arreplegàvem una bona quantitat. Jo no he passat mai de menjar un trentena de cargols cuits. Però n’hi ha que depassen el centenar.

A casa els posàvem dins d’un sac gros i dens, amb unes creus de fusta per fer espai, i amb farina perquè dejunessin. Els menjàvem a la llauna o amb peus de porc.