altres viatges (3)

Ja som a San Cristóbal de las Casas, Mèxic. Ja hem anat a veure el bisbe Samuel Ruiz. Ja ens ha encomanat les dues missions. Però, abans de començar l’itinerari, fem una visita al campament del subcomandante Marcos de Chiapas. A més de dos mil metres d’alçada, amb selva, rius i valls estretes. Chiapas és un indret gairebé impenetrable. A Mèxic s’han anunciat eleccions presidencials. El EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) i el subcomandante Marcos, el de la pipa, opten per aquestes eleccions. Per això l’exèrcit i la policia mexicana els té envoltats. Esperen. De fet, no ho van aconseguir, i es van tornar a amagar a la clandestinitat. Mèxic té una història de revolucions i d’intervencions estrangeres.

El subcomandante és fora, exportant la seva revolució. Però els zapatistes estan perfectament informats de la nostra visita. Ens deixen passar i ens duen a una gran tenda. Veiem homes armats i moltes dones.

A l’hora que ens havien dit, arriben tres homes, amb passamuntanyes al cap. Ocupen el seu lloc en una taula enfront de nosaltres i comença el diàleg. Per torn, anem preguntant. Els saben qui som, fins i tot els noms. Quan jo pregunto, el zapatista em respon: “Pues mire, padresito”.

Acabat el torn de preguntes, els tres desapareixen. I a nosaltres ens acompanyen a l’entrada. I abandonem el campament zapatista.

Després, el nostre grup es prepara per anar a Holnixtié. Carreguem aigua potable, menjar i la nostre metgessa hi fa afegir algunes medicines. Jo vaig tenir una petita infecció en un ull , una conjuntivitis, que un col.liri em va guarir.

Fem els dos grups. El nostre pren una furgoneta, menada per l’arbucienc Francesc Boix, i emprèn l’accidentada ruta cap a Holnixtié.

Hi emprem unes quantes hores. A voltes hem  de baixar per empènyer la furgoneta, 

que ha quedat encallada en el fang.