Ja som a San Cristóbal de las
Casas, Mèxic. Ja hem anat a veure el bisbe Samuel Ruiz. Ja ens ha encomanat les
dues missions. Però, abans de començar l’itinerari, fem una visita al campament
del subcomandante Marcos de Chiapas. A més de dos mil metres d’alçada, amb
selva, rius i valls estretes. Chiapas és un indret gairebé impenetrable. A
Mèxic s’han anunciat eleccions presidencials. El EZLN (Ejército Zapatista de
Liberación Nacional) i el subcomandante Marcos, el de la pipa, opten per
aquestes eleccions. Per això l’exèrcit i la policia mexicana els té envoltats.
Esperen. De fet, no ho van aconseguir, i es van tornar a amagar a la
clandestinitat. Mèxic té una història de revolucions i d’intervencions
estrangeres.
El subcomandante és fora,
exportant la seva revolució. Però els zapatistes estan perfectament informats
de la nostra visita. Ens deixen passar i ens duen a una gran tenda. Veiem homes
armats i moltes dones.
A l’hora que ens havien dit,
arriben tres homes, amb passamuntanyes al cap. Ocupen el seu lloc en una taula
enfront de nosaltres i comença el diàleg. Per torn, anem preguntant. Els saben
qui som, fins i tot els noms. Quan jo pregunto, el zapatista em respon: “Pues
mire, padresito”.
Acabat el torn de preguntes, els
tres desapareixen. I a nosaltres ens acompanyen a l’entrada. I abandonem el
campament zapatista.
Després, el nostre grup es
prepara per anar a Holnixtié. Carreguem aigua potable, menjar i la nostre
metgessa hi fa afegir algunes medicines. Jo vaig tenir una petita infecció en
un ull , una conjuntivitis, que un col.liri em va guarir.
Fem els dos grups. El nostre pren
una furgoneta, menada per l’arbucienc Francesc Boix, i emprèn l’accidentada
ruta cap a Holnixtié.
Hi emprem unes quantes hores. A
voltes hem de baixar per empènyer la
furgoneta,
que ha quedat encallada en el fang.
Inolvidables vivencies
ResponElimina