la marruixa

L’octubre de 1951 vam ingressar al Seminari de Girona una trentena llarga de noiets d’onze i dotze anys. Un dia em vaig entretenir a comptar-los i en vaig trobar una dotzena que ja havien mort. I segur que en vaig oblidar algun. “Tempus fugit laborantibus”, el temps s’ha mostrat esquiu als qui treballen, tal com ens deia l’ínclit professor de geografia i història, mossèn Josep Pol i Arau.

D’aquesta trentena, una dotzena vam arribar al final i ens vam ordenar capellans. Menys d’un 50 % (potser un trenta o un quaranta); no sóc massa expert en aquesta cosa de les estadístiques.

Entre ells, vull dir els qui són vius i van arribar al final dels estudis, hi ha l’Àngel Codina i Giol, de la Cellera de Ter. Un minyó viu i escotorit, que tenia una veueta d’àngel, com el seu nom. Era de família il.lustre, de can Vinyes de La Cellera. El seu avi patern fou Joaquim Codina i Vinyes, eminent botànic i micòleg, conegut a tot Europa, que també tocava el violí.

Al Seminari ens feien recitar, davant de tota la comunitat, un poema. Perquè ens acostuméssim a parlar en públic. Més d’un s’engargussava i finia plorant. L’Àngel ens va regalar amb un poema, que començava així: “La marruixa és un gatet, eixerit com no n’hi ha d’altre”. Em sembla que era d’Antoni Bori i Fontestà, però no n’estic ben segur.

Li va quedar el mot. Afectuosament, a l’Àngel l’anomenàvem “la marruixa”.

Als dinou anys ens va deixar per anar a Montserrat. Allí va completar i ampliar els seus estudis i es va convertir en un personatge cèlebre. És el que ens narra  en Carles Sapena, a les pàgines de La Revista de Girona, al número de maig-juny de 2008. Fou Secretari de l’Abat, prefecte de júniors i prior a Montserrat, el Miracle de Solsona i a Cuixà. També estudià música i ha treballat a fons el patrimoni musical català.

Com que no l’he pogut tractar personalment, deixo aquí aquesta ressenya biogràfica d’en Daniel (Àngel) Codina i Giol, de la Cellera de Ter.