en quim vallmajo

En Joaquim Vallmajó i Sala fou un company de curs que fou assassinat al pètit país africà de Ruanda per soldats de l’exèrcit tutsi durant la massacre terrible que patí aquest país l’any 1994, el dia 26 d’abril. L’any que ve farà vint-i-cinc anys.

“Pensa que la teva vida és l’únic Evangeli que molta gent llegirà”, digué el gran bisbe brasiler Helder Camara. Per això la biografia d’en Quim, feta per un company Pare Blanc, du el títol de “L’Evangeli d’en Quim”. El bisbe Jaume Camprodon m’encarregà la traducció d’aquest llibre, escrit originàriament en francès. Aquest text, junt amb el que han publicat el Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (Amnistia Internacional) de Figueres, i un llibre, “Àfrica al cor”, de l’amic Josep Valls i Grau, de Sant Feliu de Pallerols, són les dades de la biografia d’en Quim.

El darrer llibre recull la lletra d’una cantata que jo vaig escriure i de la quan l’Esteve Andreu i Geremies, de Blanes, va composar la música. Espero poder veure-la editada algun dia, tot i que no tinc gaire esperança de veure-ho. Parlo de la part musical, és clar. Crec que és una música senzilla i colpidora.

Quan en Quim i jo érem adolescents, els seus pares em van convidar a l’aplec de la Mare de Déu del Mont. Els de Castelló teníem més tirada cap a la Salut de Terrades. Un vespre vaig anar a sopar i em vaig quedar a dormir a Navata, a can Quim. L’endemà el seu pare, amb el tractor i un remolc conduí un grup de veïns a la font de Falgars. Vam esmorzar prop de la font, que raja dins d’una cova.  I d’allí pujàrem a peu al Mont. Era la meva primera vegada. Després, hi he pujat moltes vegades, per tots costats. La visió esplèndida del Canigó, en primer pla, a pocs quilòmetres de distància em quedà gravada per sempre més dins meu. En Quim i jo fèiem els estudis al Seminari de Girona fins que ell passà al Seminari que els Pares Blancs, Missioners d’Àfrica, tenen a Gap, als Alps francesos. Allí es devia trobar amb en Pep Frigola, que també fou Pare Blanc. Un cop ordenat en Quim fou enviat a Ruanda, perquè allí hi havia un grup de capellans de Vic.

El poder corromp les persones, i el poder absolut corromp absolutament. És una de les frases d’en Quim a la vista de la corrupció dels dirigents de Ruanda.

El Nadal del 1993 en Quim el Passà a Girona. Els del curs ens reunírem amb ell als Àngels, en un dinar. Ens explicà la situació de Ruanda i la seva. Jo vaig veure clar que el matarien. Passat festes tornà a Ruanda.

El 6 d’abril de 1994 un míssil destrueix l’avió en què viatjaven els presidents de Ruanda i Burundi. L’endemà assassinen la primera ministra tutsi i deu cascos blaus belgues, de l’ONU. I comença el genocidi.

“He vingut a donar la meva vida pels africans i només Déu en decidirà l’hora”. Són unes paraules d’en Quim escrites el 23 de juny de 1992.

El 26 d’abril de 1992 uns soldats tutsis detenien i assassinaven en Quim.