1939-1985 (5)

Ja per acabar aquesta sèrie sobre una etapa important de la vida de Franco, l’etapa de govern despòtic d’una Espanya derrotada, pobra, sense esperances de futur. Especialment si pensem en Catalunya. Per a alguns, Franco era un enviat de la divina providència. Per a d’altres, un botxí sanguinari, que signava les sentències de mort mentre esmorzava, tot menjant “chocolate con picatostes”, xocolata desfeta i melindros.

Abans que res voldria recomanar-vos una lectura. Es tracta del llibre de Manolo Vázquez Montalbán, “Autobiografia del General Franco”, un llibre de més de 600 pàgines, editat per Planeta el 1992. Jo el tinc en l’edició francesa de 1997, presentada com a novel·la per l’editorial Seuil i una mica abreujada, de només 554 pàgines. La traducció és de Bernard Cohen. Manolo imagina que Franco relata la seva autobiografia de tots els períodes de la seva vida.

Al capítol en què parla de la Croada (la Santa Cruzada) tal com va ser anomenada per l’episcopat espanyol, Vázquez Montalbán expressa una reflexió personal de Franco, sobre els fets: “Tots vam escoltar i aprendre de memòria, una frase de Clausewitz, a les classes que ens donaven a la “Academia Militar” (de Saragossa): en un afer tan perillós com la guerra, els errors deguts a la bondat d’ànima (la compassió) són els pitjors errors. Per això vaig proclamar un edicte amb tres articles.

“Primerament: seran afusellats, després un procés davant d’un tribunal d’excepció i condemnats com a miserables assassins de la nostra Sagrada Pàtria tots aquells que s’oposen al triomf dels qui hem estat escollits per salvar Espanya, siguin quins siguin els mitjans emprats  per aconseguir els seus objectius delirants. Segonament: els militars que s’oposin al moviment de salvació nacional seran afusellats per aquest crim contra la pàtria i per alta traïció. Tercerament: els articles precedents tenen categoria d’obligació absoluta, i tots els qui refusin aplicar-los tindran el mateix càstig”. Així pensava el Caudillo.

La néta de Franco es va casar amb Alfonso de Borbón, nét d’Alfonso XIII i cosí germà de Juan Carlos. Es van separar l’any 1979, el 1982 es van divorciar i el 1986 van obtenir la nul·litat per part de l’Església. Un reconeixement dels serveis mutus prestats.

La filla de Franco va ser nomenada Duquessa de Franco i Gran d’Espanya va morir el 2017, a l’edat de 91 anys. Era Presidenta d’honor de la Fundació Francisco Franco. Santiago Cantera, prior del Valle de los Caídos va celebrar una missa per la seva ànima.

I així –podem dir- s’acabava la nissaga Franco.