Milers d’espanyols són
descendents de conversos. El mateix nom de Franco marca una ascendència jueva,
cosa que molts autors han subratllat. . El maridatge entre el general i
l’Església Catòlica, la seva pietat carrinclona, ¿és com un senyal d’un vell
complex personal? Per compensar-lo, “a posteriori”, recordem que Tomàs de
Torquemada, primer Gran Inquisidor i confessor dels Reis Catòlics Ferran i
Isabel, era originari d’una família de jueus conversos. I, més greu encara, era
el cas de Santa Teresa d’Àvila, Teresa de Cepeda y Ahumada, reformadora de
l’Orde carmelitana descalça, també era d’ascendència jueva. Santa Teresa de
Jesús o Teresa de Ávila té un monument escultòric a l’església romana de Santa
Maria della Vittoria, propera a la estació Termini. S’anomena “l’èxtasi de
santa Teresa” i alguns malintencionats l’anomenen un orgasme. La vaig visitar i
admirar en un dels meus viatges a Roma.
A Espanya això (ser d’origen
jueu) era molt corrent, tot i que molts ho amagaven per vergonya. Franco era un
d’aquests. El seu caràcter una mica femení, el seu espinguet agut i els seus
rampells eren temuts per tothom. Recordem aquells magistrals “queda inaugurado
el pantano!”. La seva dona, “la señora”, “dona Carmen”, “Carmen collares”, doña
Carmen Polo i Martínez-Valdés, d’alta família española segurament que
contribuïa a amagar la seva personalitat real. Recordem que moltes vegades li
deia: “Tu, cállate Paco!”. Era un home que no tenia amics. Era capaç de trair
el seu germà en benefici seu. De fet, va sacrificar els generals que l’havien
ajudat a guanyar la guerra “incivil”. Mola, Sanjurjo, Queipo de Lano...Les
morts de Mola i Sanjurjo en accidents d’aviació una mica rars, posa en dubte la
legalitat de Franco com a Generalísimo. Les fotos amb el posat de menyspreu, el
bigoti i el rictus de boca i ulls, amb el cap alçat, desafiant, fan pensar en
això.
Franco i Carmen Polo van tenir
una filla, Carmencita o “la Nenuca”, tal com l’anomenava ell. La va casar amb
el Marqués de Villaverde, Cristòbal Martínez-Bordiu, un cardiòleg de la Clínica
“La Paz” de Madrid. Fou el primer metge espanyol que realitzà un trasplantament
de cor. El pacient morí al cap de poques hores. L’anomenaven “el Yernísimo” i
la brama deia que havia mort més persones ell, a “la Paz”, que el seu sogre a
la guerra.
Franco vivia al Palacio del Pardo
i passava els estiu al Pazo de Meirás, a Galícia. Li agradava la pesca de la
tonyina. Els crítics dient que alguns submarinistes posaven les tonyines grosses als seus hams. També
era un fan de la pesca del salmó als rius del nord. Sempre envoltat de policia
i guàrdia civil, per por d’un atemptat.
El Marquès de Villaverde s’ocupà
de la salut de Franco i muntà una clínica a “El Pardo”. Es veu que els darrers
dies de Franco, s’acarnissà amb el seu cos, a fi de poder-lo fer morir el dia
20 de novembre, coincidint amb la mort de José Antonio Primo de Rivera. Franco
i José Antonio són enterrats al Valle de los Caídos.
Cristóbal i “la Nenuca” van tenir
alguns fills, fins que es van divorciar. Van casar una filla amb Alfonso de
Borbón, de la noblesa espanyola. Alfonso va morir en un accident d’esquí: un
cable li va tallar el cap.
Manolo Vázquez Montalban va
escriure un llibre, “Los demonios familiares de Franco” en el que explica que
alguns dels dimonis familiars del Caudillo
eren “la conjura judeo-masónica”, “el peligro rojo”, “los separatismos”
i “la misión cristiana de su cruzada”
Aquí acabo l’”entourage” familiar
de la família de Franco. Em resta un escrit més per acabar el serial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada