infància a pagès 10

El mes d’agost celebràvem dues festivitats. La Mare de Déu d’agost i sant Joan Degollaci. La Mare de Déu d’agost era festa major per a molts pobles i viles de Catalunya. Era el 15 d’agost.

Sant Joan Degollaci era un desdoblament de la festa de Joan Baptista. L’Evangeli de Marc narra el psicodrama de la “Degollació” de Joan Baptista. Salomé, filla de la concubina d’Herodes, balla davant d’ell i els seus convidats. El ball va agradar tant (se suposa que era un ball eròtic) al rei Herodes, que va fer una promesa solemne a la noia: que li donaria el que li demanés, encara que fos la meitat del seu regne. La noia va consultar la mare, i demanà el cap de Joan Baptista en una safata. Se suposa que la mare estava tipa de les crítiques a la seva conducta escandalosa. Herodes es va entristir puix admirava Joan Baptista, però va complir la promesa. Feu anar el botxí a la presó. Aquest tallà el cap de Joan i el portà a Herodes. Aquest el lliurà a Salomé. Però permeté als deixebles de Joan que enterressin el cos del Baptista.

Això és el que narra la famosa òpera en un acte de Richard Strauss, Salomé.

El 24 de juny es commemorava el naixement de Joan Baptista. I el 29 d’agost, el seu martiri. Segona la teologia catòlica, la mort és el verdader naixement.

El grup de masos (can Cua, can Xirivilla, Montmajor, la Torre d’en Mornau, l’Estanyol i can Macau) celebràvem la festa major el 29 d’agost. El rector de Castelló celebrava una missa solemne, amb acompanyament d’orquestra a la capella de Sant Joan Ses Closes, fundació dels monjos benets i que fou l’origen de Castelló, segons els entesos. Sant Joan ses Closes era una capella sense cap importància arquitectònica, almenys tal com jo la vaig conèixer.

Cada any hi havia uns pabordes diferents. Uns dies abans una quadrilla d’homes i dones anaven a netejar la capella i els voltants. Calia deixar desbrossat un espai pla, que era on es ballarien sardanes i un cafè de Castelló hi instal.laria un bar de circumstàncies: semals, gel, begudes i olives, anxoves i cloïsses. El vermut ho era de granel, molt bo.

La cobla solia cantar la missa “Te Deu Laudamus”, de Perosi. Quan van sortir les misses en català, cantaven la missa del Papa Joan. També solien cantar el motet “Jesu Rex Admirabilis” de Palestrina, i els goigs “de communi”, que no tenien ni pare ni música pròpia. A l’ofertori, el capellà beneïa una panets, adornats amb una branqueta de romaní, molt corrent per aquells verals. Al final es distribuïa un panet a cadascun dels assistents. Jo me’l menjava de seguida perquè era molt gustós.

Si els pabordes disposaven de cabals, llogaven una cobla bona. Per exemple, La Principal de la Bisbal. Els músics venien a la capella a peu, en tartana o en bicicleta. I cadascú duia el seu instrument. Un músic ciclista es va estimbar i va aixafar el seu instrument. L’home es féu un fart de plorar.

Acabat l’ofici, sardana i vermut. Després, dinar. Els músics anaven a dinar a la Fonda Canet (can Mariets) de Castelló. A la propera, ja us explicaré el dinar al mas.