el seminari 3

El primer dia de classe va passar d’una manera estranya. Em vaig adonar que jo no era en Joaquim Pla. Era “el nou”. I es reien del meu calçat. A casa, amb tota la bona fe del món, em van comprar unes sabates altes, de cuiro girat, amb claus a les soles. Suposo que volien que duressin més. Però el que va passar és que relliscaven. Em vaig clavar alguna patacada al pati, tot jugant a futbol. Tan aviat com vaig poder vaig dir a casa que necessitava unes espardenyes. I me les vaig calçar quan van arribar. Tothom duia espardenyes. Tret dels rics, que duien sabates baixes negres.

El primer dia vaig sofrir el primer càstig. Un prefecte em va castigar perquè, tot jugant, havia ventat una coça a un company que m’havia insultat. El càstig era “aguantar una columna”. Consistia en restar amb l’esquena a la paret d’una columna tota l’estona d’esbarjo.

El primer dia de classe em vaig llevar, com tots, a les sis del matí. Desfer el llit i neteja personal. Primeres oracions, meditació i missa. Endreçar la cambra. Mitja hora d’estudi i gimnàstica. Un prefecte, mossèn Martí Amagat dirigia la gimnàstica.

Primerament, un parell  de voltes al pati, a pas lleuger, per escalfar motors –deia ell. Ens feia cantar una cançó, que deia: “Que la gimnasia, siendo prudente, es conveniente para aprender. Con las manos levantadas, a juntarlas, separadas. Que la gimnasia, siendo prudente...El cuerpo muy recto, las manos atrás, suben a los hombros, vuelven a bajar. Que la gimnasia...Con las manos levantadas, a juntarlas, separadas... (Un moviment, dreta i esquerra, amb els braços en creu). Mira como vuelan, mira como vuelan, parecen palomas, que volando van. Que la gimnasia, siendo prudente, es conveniente para aprender”.

A continuació, esmorzar. Una tassa de xocolata de garrofa, llet en pols americana i mitja llesca de pa de dos dies. Jo posava Cola-Cao a la llet.

Càritas americana també ens feia arribar un formatge groc enllaunat, molt fort, mongetes negres (Black Beans),  melmelada enllaunada, força àcida, i altres aliments i ajudes. Per exemple, matalassos. Havent esmorzat, la primera classe, a les nou. Dues classes més. Visita al Santíssim, Angelus i dinar. Esbarjo. Estudi. Classe de la tarda. Berenar: mitja llesca i xocolata o figues seques. Aigua de l’aixeta. Estudi. Més estudi. Rosari i sopar. El sopar era fluix i, sovint, amb rampoines que havien sobrat d’altres àpats. Algunes, com el bacallà, anaven a parar a l’excusat. Deu minuts d’esbarjo. Darreres oracions. Gran silenci...i  a dormir. Així passaven els dies al seminari.

El diumenge no hi havia classe però hi havia dues misses. El dijous a la tarda sortíem a passeig, amb sotana, faixa vermella i barret. I, embolicades amb paper de diari o en una bossa, les espardenyes per jugar a futbol. Res de botes ni pantalons curts. Anàvem a jugar als camps de Fontajau que, gràcies als bons oficis de mossèn Josep Teixidor, ens havia deixat la propietària, la senyora Esperança.

Tornant a la gimnàstica, un metge atleta, que vivia prop del Seminari i a qui anomenàvem “en Pipe” (em sembla que ha mort recentment) ens va regalar un aparell que era conegut per “plinton”. Servia per saltar del llarg i del través. Jo no en vaig saber mai. Era un negat per a la gimnàstica. Jo i d’altres. La marca del plinton era “Shafons” o un nom semblant. Aviat vam anomenar-lo “Shafous”, un nom ben precís.

Algú va organitzar unes olimpíades seminarístiques. Jo vaig guanyar en salt de longitud. Vaig saltar 5,15 metres, gràcies a un amic atleta, que em va ensenyar a fer el doble moviment quan estava a mig salt. Em van donar una copa de metall que, amb el temps, es va rovellar i es va fer malbé. “Sic transit gloria mundi”.