interludi

M’ha semblat que, en aquestes festes de Nadal, havia d’aturar la llarga sèrie de les meves vivències d’infant a pagès. Ja les tornaré a reprendre puix em resten moltes coses al pap, per explicar. Procuro ser el màxim d’objectiu en el nucli de l’anècdota. Tot el que l’envolta ho deixo a la meva imaginació. Si la cosa no va anar exactament així, podia haver-hi anat (se non è vero...). En les qüestions literàries la imaginació no fa cap mal.

Fa uns dies un amic em va dur dos llibres sobre l’Opus Dei. Ja els coneixia. Però em va semblar interessant tornar-los a llegir. En una segona lectura sempre surten coses que hom havia passat per alt a la primera. Aquest és el cas dels llibres.

Els llibres: “La prodigiosa aventura del Opus Dei y desarrollo de la Santa Mafia”, de Jesús Ynfante, editat a Ruedo Ibérico de París.

L’altre llibre era “L’Opus Dei en Espagne” de Daniel Artigues (pseudònim de Jean Becarut).

El llibre d’Ynfante es va publicar a finals dels anys seixanta al Ruedo Ibèrico de París (em sembla recordar que fou l’any 1970). Aviat es va convertir en un “best seller”. Tots els “progres” procuraven adquirir-lo. Hi havia una llibreria a Girona que estava especialitzada en adquirir i vendre llibres d’aquesta mena. Només a segons qui i, d’amagat. Per exemple, a mi.

Quan jo residia a Perpinyà solien venir escoltes grans, es carregaven de llibres prohibits i passaven la frontera a peu.  Recordo el “pas” d’un llibre de Josep Maria Benet, que publicava tots els entrebancs que el govern espanyol havia implementat contra la llengua catalana. Van arribar un vespre, van anar a cercar el llibre. Em van dir que havien entrat pel “Coll de Malrem”. I que entrarien a Espanya per un punt d’aquella serralada. Sé que tot va anar bé. Dissabte vespre i diumenge matí. Duien el sopar. Jo els vaig servir vi i cafè. I van dormir a casa (si el rector ho arriba a saber, em fot fora de mala manera).

Però, del que vull parlar és d’un personatge esperpèntic de l’Opus Dei que es va enriquir fent trampes i va caure perquè el govern socialista ho va descobrir. Es tracta, ni més ni menys, que de José María Ruiz Mateos i dels seus negocis especulatius il.legals. El ministre socialista Miguel Boyer fou qui començà l”acoso y derribo”. Tothom recorda aquella anècdota de Ruiz Mateos, disfressat de Superman i ventant una bufetada a Boyer, tot dient-li “Que te pego, leche!”. L’Opus Dei Va expulsar José Maria Ruiz Mateos. Ell considerava injusta aquesta expulsió i criticava l’Opus. A Madrid algun dels llibres de la Santa Mafia es va arribar a vendre per 7000 ptes.

Ruiz Mateos (1931-2015) i era de Càdis. Es va casar amb Teresa Rivero. Va tenir amb ella tretze fills, sis nois i set noies. A més, consta que ve tenir una altra filla illegítima. La filla gran va morir quan encara ell era viu. La seva dona va ser presidenta del club de futbol Atlético de Madrid. De tota manera, amb tretze fills, no crec que tingués gaire temps per res més. Com a cosa curiosa (i potser degut el seu anti feminisme) va incorpora tots els fills als negocis i va deixar al marge les filles.

Va arribar a controlar grans àrees de poder. Però, al final, els seus mateixos negocis el van fer caure al clot.