infància a pagès 9

A l’estiu la casa es desvetllava a les quatre de la matinada. Abans de res calia donar menjar al bestiar, fer-lo beure i orinar, munyir les vaques i altres tasques. Després venia el trencar el cuc, que consistia en un mos de pa i pernil o xocolata. I beguda. I, sovint sense rentar-se la cara, una mica entonats, cap al camp!

Collir pèsols, arrancar faves...(Em sembla recordar que les patates les collíem l’hivern). Segar, fer garberes, traslladar-les a l’era amb uns carros que duien pals punxeguts, que podien carregar una estiba increïble de garbes, però que calia tenir tècnica pagesa per carregar-los. Disposar les garbes en uns pilons o garberes gegants a l’era, per esperar la màquina. I batre.

El batre era la tasca principal de l’estiu. I la que necessitava més personal. Aquells dies (dos dies) remenaven per la casa més d’una dotzena d’homes forçuts. I calia alimentar-los bé puix la feina era pesada, especialment la feina del trill, la de fer les grans palleres i la de traginar sacs plens al graner. Molt de blat, menys civada i menys ordi.

Venia cada any una màquina de Palau Saverdera, propietat d’un xicot conegut de casa. La màquina era marca Avellana i anava conduïda per un tractor antic, que funcionava amb oli pesant, altrament dit petroli, i que calia escalfar-la abans d’engegar. Després l’amo, que era el mecànic, feia voltar una gran roda amb la corretja fins a engegar el motor del tractor. Feia unes explosions sordes, que anaven augmentant de volum i de velocitat: “pom, pom, pom, pom-pom-pom”. I una palanca feia voltar la corretja que posava en funcionament la màquina de batre. A mi, infant, m’agradava contemplar aquest cerimonial. Però es veu que m’hi acostava massa i rebia algun clatellot.

Mitja dotzena de dones s’estaven tot el dia a la cuina fent el menjar. Jo passava porrons de vi als treballadors. Matàvem dos xais, ànecs, oques, conills, pollastres, embotits i molt de pa. Es menjava molt de pa. Un mosso anava cada dos per tres a Vilanova de la Muga a carregar un sac de pa. Hi anava en bicicleta i duia el sac lligat a l’esquena. I grans amanides de tomates, pebrots, bitxos, cebes, enciam, olives, col, bròquil i pebrot confitat, tot amanit amb oli bo i vinagre. I vi, molt de vi. No quedava res a la taula. Jo menjava a la cuina, amb les dones.

Com que solia fer bons temps, els homes dormien a l’aire lliure, en tous de palla. A les vuit, esmorzar, a les dotze, dinar; a les quatre, berenar i, a les vuit, sopar. I molt de vi. En Xicu de Vilamaniscle ens duia una bota de suplement. En carro. De Vilamaniscle a casa trigava unes quantes hores.

Era un vi de divuit graus. I acceptava molta aigua per allargar la cosa.

La màquina trigava unes quatre hores per venir de Palau a Montmajor, per camins de terra fangosos, si havia plogut. El tractorista arribava ben cansat. Als anys quaranta, la feina a pagès era dura, difícil. En aquella anys quaranta no hi havia cap feina fàcil.