els anys 80

A les darreries de la meva estada al Pont Major l’escoltisme gironí em va demanar permís per fer la seva assemblea anual en algun local de la parròquia. Ho van fer als jardins dels salesians. Em van venir a veure el Comissari i la Comissària per proposar-me la consiliaria diocesana del Moviment. Em van dir que el Bisbe ja hi estava d’acord, i que em rellevaria del Pont Major i m'oferiria ser Delegat episcopal dels Moviment de joves. Vaig acceptar.

Al cap de poc més d’un any, el Moviment em va proposar ser Consiliari General de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Això volia dir passar mitja setmana, de dijous a diumenge a Barcelona. Un amic em va facilitar que la Balmesiana, al carrer Duran i Bas m’acceptés com a resident. Allà hi residien els amics Josep Maria Totosaus, Joan Batlles i Josep Plaja. Em van donar una cambra, petita però suficient, que donava al carrer Montsió (o Monte Sión franquista), on hi havia l’Antiga cerveseria cabaret “Els quatre gats”, fundada a finals del segle 19, en un edifici modernista, obra de Domènec i Montaner. Quan jo hi vaig anar era un restaurant. Però conservava el record fotogràfic de les trobades d’artistes, els primers trenta anys del segle 20. Franco ho va esgavellar tot. En sentit figurat, és clar.Com tantes coses de la cultura catalana. I com continuen actuant malèvolament en l'actualitat (els espanyolistes no necessiten Franco per retallar els drets dels catalans.

L’únic inconvenient d’aquella cambra meva era l’estiu i la calor. Amb la finestra oberta era impossible dormir. El xivarri, barrejat amb la calor era una tortura infernal. Vaig comprar un aparell que la publicitat (començament dels anys 80) deia que refrescava l’ambient. Mala compra que vaig fer, maleït siga! El motor de l’aparell feia fresa i, a més, s’escalfava. El contrari del que jo volia. No tenia diners per comprar-me un aparell d’aire condicionat, que ja n’hi havia. Fins al canvi de segle no vaig poder comprar un aparell individual d’aire condicionat.

A l’escoltisme em vaig adonar que el capellà comptava molt poc en la direcció ideològica del moviment. L’opció de fe era el trencacolls de tots els consiliaris. L’escoltisme confessional es va acabar amb mossèn Batlle, tot i que en Genís Samper, escolapi, preconitzava una confessionalitat molt peculiar. I això passava a tota l’Europa “catòlica”. La secularització anava creixent i avançant. França era el paradigma d’aquest problema. Havien nascut uns organismes internacionals que agrupaven els “escoltismes catòlics”, la CICS (Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme) i la CICG (Conferència Internacional Catòlica de Guiatge). Els dirigents es reunien i feien documents però les bases seguien un altre camí.I tambéw estaven naixent uns organismes escoltes més d'acord amb els bisbes, com els "Scouts d'Europe", o els escoltes a l'ombra dels Nous Moviments.

El meu escoltisme em va proposar per formar part de l’Equip Mundial de la CICG. Vaig haver d’acceptar. I vaig entrar a la roda.

L’Equip es reunia tres o quatre vegades l’any a París. I ja em teniu fet un especialista a viatjar en el tren TALGO de nit. A les vuit del vespre sortia de Girona i a les set del matí arribava a París. La tornada la feia, igualment, de nit. Les reunions les fèiem a l’apartament de la Françoise, una xicota soltera, sociòloga, que treballava a la BNP (Banque Nationale de Paris). El Consiliari nacional era un capellà del “Prado”, que també anava per lliure, en Jean Debruynne, un home eminent en molts aspectes. Va morir al Líban mentre preparava una efemèride de la ciutat de Biblos. Les guies catòliques libaneses van ser unes clients fidels de la CICG.La família de la Fraçoise fabricava un "eau de vie" que era una meravella.

En aquells temps jo tenia la meva residència a “Casa Carles”, un  casalot propietat del bisbat, que estava en molt mal estat. Era un niu de rates. El canonge Jaume Marquès i Casanovas hi va residir fins que es va morir. Tenia un “dúplex” al bell mig de la casa, a nivell del jardí  i al primer pis. Però ja us ho explicaré en un altre lliurament.