catalunya en flames

Aquestes darreres setmanes han estat setmanes d’angoixa. I tinc ganes d’expressar el que sento dintre meu.

Al seminari, en la meva adolescència, tenia un company que havia estat educat en l’escoltisme. Aquest company em va obrir els ulls en unes quantes coses. Sovint cantava una cançó en alemany: “Die gedanke sind frei” (els pensaments són lliures). I sovint hi afegia el “dolça Catalunya”. Un dia li vaig demanar què significava allò. I aquella va ser la meva primera lliçó d’història de Catalunya que vaig rebre. Aquest xicot també em va enllustrar sobre sexe. Però això ja seria una altra història, tal com va dir Rudyard Kipling, el premi Nobel de Literatura, que va fornir de mítica l’escoltisme.

Sexe i política, dues realitats que hagut d’aprendre amb dolor. Quan tenia uns catorze anys una noia em va fer un petó. Jo li vaig dir que allò no estava bé. Em va respondre que jo era tonto. Però avui parlo de política, parlo de Catalunya.

La història de Catalunya és una història de batalles perdudes. La darrera més significativa fou el 1714. Felip V, antecessor de Felip VI, va destruir totes les ciutats de la corona d’Aragó, va perseguir i anihilar molts catalans, i va fundar l’estat espanyol amb el Decret de Nova Planta.

Ara ens tornem a trobar en una contesa semblant. El Rei, el seu poder, i el seu exèrcit de militars i policies volen castigar els catalans perquè s’han atrevit a fer-li la punyeta, creant una República Catalana Independent d’Espanya. Això és intolerable per a les forces vives espanyoles. Després de Franco, ens han tornat a declarar la guerra.

Quan jo era adolescent, al seminari, escrivia les cartes a la meva mare en castellà (“querida madre, te hago saber que estoy bien gracias a Dios”). Tot ben amanit amb expressions religioses simples (“gracias a Dios”, “si Dios quiere”, “Dios mediante”). Prova palpable que la conxorxa entre l’Església  i el Règim ens havien domesticat. Ens feien les classes en castellà, els llibres de text eren en castellà, el llibre oficial de pregàries era en castellà...Fins i tot hi havia un dia de la setmana, el divendres, en què ens recomanaven parlar en castellà. Es va fer “viral” aquella anècdota del superior del Seminari que es va adreçar a una cua d’alumnes que esperaven el repartiment del berenar: “Muchachos, ¿qué estáis haciendo?”. “Estamos haciendo rabo”. Uns anys després, això va canviar, gràcies a Déu; i aquesta vegada dit ben seriosament.

Gonzàlez Faus, jesuïta, diu en un escrit: “Puigdemont i Rajoy s’han equivocat; tots dos. Tots  dos haurien de dimitir”. Han dimitit? Demà m’afaitaràs. Han afegit més llenya al foc. I el mateix podria dir del rei Felip VI.

Un amic em va fer arribar una publicació francesa que parlava del tema Catalunya. D’entrada diu: “Algunes regions, com el País Basc i Catalunya, que compta prop de 8 milions d’habitants, tenen un estatut de 2006, anul·lat el 2010 pel Tribunal Constitucional, amb una llengua oficial, que és el castellà, imposada per la força...Una part de la població catalana ha fet saber que desitja la separació i la independència (i no fa menció que també desitja convertir-se en república). Així com Kosovo va obtenir la independència quan la ex Jugoslàvia estava en ruïnes, els catalans independentistes han dit: “Per què no nosaltres, que tenim més raons de pes?”. La situació es va enverinar quan el govern central va intentar, policialment i judicialment, l’escrutini. Amb això va caure en una qüestió d’ilegitimitat en el pla polític i democràtic.

1.    

 Va creure que l’escrutini (la consulta) era una oposició al principal fonament de la democràcia quan era una acció dins de la democràcia participativa.

2.      Intentant evitar la victòria dels independentistes, ha donat validesa a una majoria favorable a la independència. (Les accions posteriors ho demostren, com les accions a Girona (vagues, manifestacions, tractors al carrer, senyeres als edificis, bloqueig de trens i autopistes...).

3.      El recurs a la força, a la violència física (policia estatal, guàrdia civil i manifestants anti catalans) per impedir el referèndum del primer d’octubre, els va desautoritzar, i va donar ales als independentistes. Els Mossos d’Esquadra, la policia catalana, han estat tractats injustament. Com la deslocalització de més de mil empreses amb seu a Catalunya, acció recolzada pel govern central (això ho diu la publicació francesa).

El nostre himne diu: “Catalunya tornarà a ser rica i plena. Endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba”.