el pont major 4

Passant revista a les persones i entitats amb qui em vaig posar en contacte esmento una persona de gran personalitat, que va estudiar amb mi al Seminari de Girona. Com ja heu endevinat es tracta d’en Just Manuel Casero i Madrid, nascut a Portugal però incardinat a Figueres des de petit.

M’abelleix oferir-vos un petit tret biogràfic, donada la importància d’en Just Manuel, com a persona, com a cristià (durant un temps), com a periodista i escriptor i com a polític socialista.

A Amèrica l’anomenarien un “self made man”. Va néixer l’any 1946 i d’infant va viure, amb els pares i germans, en una cova, una barraca de pagès, una nau abandonada...Va morir el 1981, amb només 35 anys. I, amb 33 anys, ja era regidor de l’Ajuntament de Girona, governat per en Quim Nadal.

Al Seminari va aprendre català de la mà d’en Modest Prats, també difunt, que va tenir una fi trista i lamentable. La infància, adolescència i joventut d’en Just es va desenvolupar a Figueres. Tasques diverses el van ocupar: va abandonar el seminri però va continuar en tasques d’església. Va treballar a Ràdio Popular de Figueres, al setmanari Vida Parroquial, Colònies de Vacances i Casals d’Estiu, entitat de la qual va ser secretari, dirigent de l’Escola de l’Esplai, va treballar en el barri i la parròquia del 

Bon Pastor... Va treballar a la revista Presència i al diari TeleExpres.

A la mort de Franco es va dedicar completament a la tasca política i cívica. Ja abans, el 1974, havia participat a la formació de l’Assemnblea de Catalunya. Constato que l’Assemblea de Girona es va constituir a la parròquia de Sant Cugat de Salt quan jo n’era vicari. Es va apuntar al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) d’en Raventós. L’any 1972 va publicar, a quatre mans, el llibre “Girona, grisa i negra”, amb Jaume Guillamet, Narcís-Jordi Aragó i Pius Pujades. Es va casar amb Maria Mercè Gumbau i Reynalt i  va tenir dos fills.

El 1976 va resultar ferit en una manifestació a Barcelona. Va perdre la visió per culpa d’una bala de goma, disparada per la policia.

Juntament amb Pius Pujades va col.laborar a la fundació del diari català El Punt. El primer número del diari va sortir pel febrer del 1979. Va entrar a l’Ajuntament de Girona. Va morir l’any 1981.

Uns mesos abans de la seva mort li van detectar un càncer de fetge irreversible. Llavors jo era rector de la parròquia del Pont Major. Vaig tenir ocasió de participar en un curset bíblic a Israel (Palestina) l’any 1981 En Just era a casa seva, en la darrera etapa de la seva malaltia. El vaig anar a veure i li vaig prometre que em recordaria d’ell a la pàtria de Jesús de Natzaret. M’ho va agrair. Va morir i el van enterrar quan jo era a Israel.

Un tempas després, l’Ajuntament de Girona va promoure dedicar un record d’en Just al barri del Pont  Major. El batlle Nadal va presidir aquest acte. Jo hi vaig ser. Hi havia la Maria Mercè. I el president de la Diputació, l’Arecadi Calzada, que també havia estat amb mi al Seminari de Girona, i que vaig poder tractar a Olot.