L'Església Catòlica sembla que ha posat molta il.lusió i esperança en
aquest organisme de nova creació que ha anomenat “Atri dels Gentils”, al front
del qual hi ha el culte i dinàmic cardenal Gianfranco Ravasi. L'organisme ja ha
fet algunes -poques- trobades amb un èxit més aviat limitat. Els mitjans de
comunicació no n'han parlat amb massa entusiasme. Potser perquè encara plana al
damunt de les trobades el fantasma del “extra Ecclesiam nulla salus”. Aquest és
un escull que cal evitar, però que és
ben real. Sembla que el Papa Ratzinger no té gaires ganes de fer concesions en
aquest punt.
El Papa Ratzinger és conscient de la crisi de fe a l'interior de
l'Església. Però oposat a les reformes. Ell creu que la crisi de fe es resol
amb un cristianisme militant, però de façana: Nous Moviments, Jornades Mundials
de la Joventut, el Papa que viatja i que fa trobades massives amb la gent del
país visitat...Probablement -ja és molt gran- no s'adona que “acabat de dir,
acabat d'oferir”. No s'adona que l'endemà de l'esdeveniment massiu, les coses
resten igual o pitjor que abans. Un signe inquietant d'això és la vida de les
parròquies. Les parròquies han perdut aquella vitalitat de fa 50 anys. Fan el
que poden; i és molt meritori. Però van quedant reduïdes a un grupet de
parroquians (sobretot de parroquianes) cada dia més vells. Cada dia hi ha més
persones que es col.loquen, decebuts, al marge de l'Església.
Els bisbes tampoc no ho acaben de veure, això. Han estat elegits segons
els paràmetres actuals que dominen a la Cúria vaticana. I actuen d'acord amb
aquesta normativa, no escrita però imposada. Es fan un fart d'anar amunt i
avall, es fan un fart de presidir actes públics. Però no s'adonen que els
mitjans d'informació no en fan gens de cas. Més aviat els són hostils. ¿És que
els Mitjans s'han tornat anticlericals? I ca! Però potser ja estan tips de
denunciar la pederàstia clerical i veure com l'Església està actuant “pro domo sua”,
està fugint d'estudis.
El tema de la pederàstia clerical o de la conculcació de les normes més
elementals del celibat està parlant a crits d'uns altres problemes, que
l'Església Catòlica s'entesta en no veure. Està parlant del tema del celibat
dels capellans com a norma absoluta. Està parlant del tema de les dones, les
grans oblidades i menyspreades de l'Església Catòlica.
El Papa, que és un teòleg, un intel.lectual important i seriós, segur
que s'adona d'aquests problemes. Altra cosa és que es trobi lligat de mans i
peus per una estructura esclafadora. Potser per això el Papa Ratzinger dóna
aquesta imatge d'eclesiàstic integrista i conservador a ultrança. Estic segur
que no és conscient que totes aquestes barreres entre la societat actual i l'Església
Catòlica, entre Déu i l'home d'avui és la mateixa Església qui les imposa.
Certament que és l'Esperit Sant qui dirigeix l'Església. Però l'Esperit
Sant és remís a descobrir el seu joc. Més aviat vol que actuem a la manera
humana. Esperar miracles que mantinguin o que transformin l'Església és esperar
endebades, és l'esperança dels babaus. L'esperança religiosa, o és una
esperança activa a la manera humana o no és res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada