avui, el capellà i la dona

Hi ha un tema recorrent que, des de fa molts anys, va donant voltes per l'èter del món eclesiàstic o clerical. Es pot formular d'una quantes maneres: el capellà i el sexe, el capellà i el celibat, el capellà i la dona...Per tractar aquest tema, cal anar amb pinces, sobretot si es fa des de la institució. La institució es regira com una serp verinosa quan algú té la gosadia de posar sobre la taula el tema. Tot i que el sexe i els “pecats” de sexe són aspectes quotidians des dels orígens de la Bíblia fins ara. Només cal rellegir la història del Rei David, una narració preciosa, que ocupa 16 capítols del Primer Llibre de Samuel, tos els 24 capítols del Segon Llibre i el primer i part del segon capítol del Primer Llibre dels Reis. El capítol 11 del Segon Llibre de Samuel parla del pecat del Rei David, que és un pecat de sexe. S'enamora o s'encaterina de la dona d'un dels seus generals, Betsabé. Comet pecat d'adulteri amb ella i la deixa embarassada. Després fa matar el marit i la porta a palau i la converteix en esposa “legítima”. Però la Bíblia diu: “Allò que David havia fet va ofendre el Senyor”. Com voleu que no ofengués el Senyor, si és un pecat, un abús de poder, una injustícia, un crim...

Després d'això, podem fer un salt de molts segles per arribar als segles XV i XVI de la vida de l'Església Catòlica. Allà hi trobem la saga dels papes Borja, una família valenciana que en va fer de seques i de verdes. I que no va mirar gaire prim en qüestions de sexe. O arribar al segle XX i veure la vida sexual del fundador dels Legionarios de Cristo, mossèn Marcial Maciel Degollado. Ja li han trobat fills, tres o quatre dones i els jovenets que s'enduia al llit.

A aquestes alçades, ja ens podem fer la pregunta clau: És una qüestió de sexe o del celibat obligatori eclesiàstic? Aquesta pregunta provoca marrameus en la jerarquia de l'Església, tot i que tothom sap que, de papes fins al més petit rectoret, hi ha hagut sempre històries de sexe i d'amors amagats.

Això m'està sortint molt llarg. I em sembla que ho hauré de dividir en més d'un capítol.

Vaig rebre, fa uns dies, via correu electrònic, un article aparegut a la Revista Concilium, del capellà secularitzat Antonio Duato Gómez-Novella, editor de la revista Iglesia Viva. Durant 34 anys fou capellà catòlic, celibatari. Ara porta 20 anys casat i pare de família. És un article molt i molt interessant. Tot i que em  deixa amb la impressió que aquests tipus de problemes són molt diferents entre Catalunya i  la resta d'Espanya, sobretot si fem referència a les grans ciutats. Nosaltres vivim aquests problemes d'una manera molt personal i continguda. Els altres els viuen i els expliquen com si fessin un sermó. Aquest seria el cas d'Antonio Duato i altres membres del MOCEOP (Movimiento por el Celibato Opcional), per exemple. Descriu alguns casos i ho fa d'una manera oberta i convincent. Estic segur que a Girona n'hi ha, d'aquests casos. Però els protagonistes sempre han servat la discreció i les maneres educades (per no dir clandestines. I sofrents!). A Girona hi deu haver un bon centenar de capellans secularitzats (ho dic una mica a la babalà, puix no puc disposar de dades oficials). Entre aquests, es deuen donar tots els casos: capellans amb vida marital i fills clandestins, capellans amb vida sexual amb alguna dona, capellans pederastes i, sobretot, capellans secularitzats i casats.

Demano als meus molts amics d'entre els capellans secularitzats i casats que tinguin paciència. Ja saben que jo sóc una mica prolix i barroc a l'hora d'expressar-me.