allò que em meravella

Cada vegada estic més sorprès i meravellat amb els avenços del coneixement del cervell humà. Per això segueixo religiosament els articles del senyor José Antonio Marina, a les pàgines del suplement  ES, de La Vanguàrdia (cada dissabte. Avui parlo de l'article del dia 02/06/12 pàgina 42, “La intel.ligència executiva”). Aquesta vegada fa la distinció entre tres classes d'intel.ligència: la cognitiva, l'emocional i l'executiva. I ens parla de la darrera.

I diu que “el triomf d'aquesta idea (l'haver descobert aquesta  novetat, suposo) em produeix un entusiasme adolescent, el desig de cridar: jo ho vaig veure primer!”.

A mi també em produeix alguna cosa nova, que no és precisament entusiasme adolescent. És acostumar-me a tantes novetats. Això em costa. Ja em va costar acostumar-me a la idea d'intel.ligència emocional. Al final vaig arribar a la conclusió que no era res més que una capacitat humana, que teníem des de sempre, però amb un nom nou i brillant. El senyor (nord americà) Daniel Goleman va fer la primera pela amb el seu llibre (1995) sobre la intel.ligència emocional. El vaig comprar, el vaig llegir i vaig arribar a aquesta conclusió: “Home, per dir tot això no es necessitava tanta faramalla”. Per dir-nos que el funcionament del cervell humà no és un mecanisme cartesià, sinó una barreja de màquina i emocions...jo trobo que va emprar massa pàgines. Però cada escriptor ho fa com vol (o com pot). El cas és que aquest llibre es va vendre com el pa de pessic, que és una manera ben catalana de dir (potser en castellà dirien que “se vendió como rosquillas”).

Veig que el senyor José Antonio Marina ja ha publicat un llibre (en castellà) sobre la intel.ligència executiva. Va sortir per l'abril passat. Li desitjo que tingui sort en la venda. Com també li ho desitjo al senyor Francesc Torralba, que ha publicat un llibre sobre la intel.ligència espiritual (una altra classe d'intel.ligència!), el gener del 2010.

Segons sembla, aquesta idea de la intel.ligència executiva ha emergit en diferents àmbits de la vida. En l'àmbit dels neuròlegs, “que investiguen els lòbuls frontals, centre de la nostra capacitat de projectar, seleccionar, moure l'acció”.

En l'àmbit de la informàtica “perquè des del principi va descobrir que hi havia d'haver un programa executiu de nivell superior que dirigís les operacions de programes inferiors”.

En l'àmbit de la psicologia “perquè en estudiar la memòria, la voluntat, l'atenció, va descobrir un sistema supervisor central”.

En l'àmbit de la patologia “perquè moltes malalties, com els trastorns obsessius compulsius, les abúlies, la impulsivitat, la hiperactivitat o els dèficit d'atenció, són trastorns executius”.

En l'àmbit de la ciència política “perquè fa falta un poder executiu que organitzi la pluralitat d'interessos i d'informacions”.

En l'àmbit del “management” (administració o gestió) “perquè necessita conèixer com mesurar aquesta intel.ligència per poder seleccionar els directius”. Jo tenia un conegut el treball del qual era trobar càrrecs adequats. Era una empresa de recerca de càrrecs o talents adequats per a empreses, o de selecció de personal. Aquest senyor es va fer la barba d'or. Era un autèntic caça talents.

En l'àmbit de l'educació perquè “sabem que la seva funció principal es generar talent. I això inclou, inevitablement, educar les funcions educatives”.

No sé què diria, sobre aquests dos darrers punts, el meu amic i gran pedagog gironí, en Mon, Salomó Marquès i Sureda.

Però a part d'aquesta minúcia, l'article es fa llegir, és interessant.