actes eclesiàstics

Des que resideixo a Banyoles no puc assistir a actes eclesiàstics i eclesials com abans. Ni homenatges, ni conferències, ni presentacions de llibres, ni sessions de cinema...Tot ho fan al vespre. I, els vespres jo no surto de casa, si no és estrictament necessari. Hi he posat sessions de cinema perquè els darrers dos films que vaig veure eren de temàtica religiosa: “La grand silence” i “Des dieux et des hommes”. M'haig d'acontentar amb els diaris, els meus llibres, internet i el meu bloc. I els meus companys de residència, és clar. Amb la meva malaltia he perdut molta mobilitat. He hagut de conscienciar-me que m'adreço, inexorablement, cap a les meves darreries. Molts em diuen: Però...si 72 anys no és res! Ja et daran!

S'acosta la festa de sant Martirià, patró de Banyoles. Enguany, l'Ofici Solemne en   honor del sant s'haurà de celebrar a la parròquia de Santa Maria dels Turers. El  Monestir resta tancat “ad kalendas graecas”. Unes inoportunes filtracions al taulat, amb el corresponent despreniment de part de la volta ha fet que una joia monumental que, a més a més, guarda la preciosa pintura-retaule de la Mare de la Mare de l'Escala, hagués obligat el bisbat a tancar l'església del Monestir de sant Esteve. Sempre que hi passo pel davant -cosa que s'esdevé molt sovint- em ve com un calfred d'indignació, en pensar que una de les poques joies monumentals de Banyoles resta oblidada i omplint-se de pols. Fins quan, Senyor, fins quan?

Tampoc no podré assistir a l'Ofici Solemne en honor de sant Narcís, patró de Girona. No podré cantar els goigs i anar a venerar el seu sepulcre. No podré, acabat l'Ofici, fer el volt reglamentari a la Plaça de Sant Agustí, comprar te de roca i formatge blau del Molí de Centelles. Ja fa dies que he deixat de banda la coca de vidre, la sobrassada de Mallorca, el pa de pessic i els formatges de categoria, com ho són el gruyère i el cantal. El remaleït sucre a la sang m'ha fet fer penitència obligatòria en coses de menjar. El sucre, el colesterol, la fibrilació auricular i no sé quantes mandangues més.

Aquest mes d'octubre hi ha hagut dos actes funeraris. L'un a Serinyà i l'altre a Figueres. Es tracta d'homenatjar capellans assassinats a la disbauxa del 1936, en ordre a demanar la seva beatificació i posterior canonització. A Serinyà van assassinar uns quants frares. En concret, set religiosos missioners del Sagrat Cor de Maria, de Canet de Mar, el 29 de setembre del 1936. I a Figueres, deu capellans i un frare paül.  En ambdós casos hom va celebrar una missa. En el cas de Serinyà, al lloc de l'assassinat, prop del riu Ser. A Figueres, a la parròquia de la Immaculada i Sant Pau. Pregunta que jo em faig. A què ve aquesta fal.lera, 75 anys després dels fets? Jo tinc 72 anys i vaig néixer el setembre del 1939, acabada ja la guerra civil espanyola. No serà que alguns, que tenen 75 anys o més, tenen ganes de “marejar la perdiu”? A lloc on jo m'estic ens arriben escrits redactats per un home de més de 75 anys, que està fixat en aquest fet des del seu integrisme rabiós. A mi em fa molta pena les barbaritats que van cometre grups diversos l'any 1936. Però també em fa pena els assassinats que es van cometre en nom de les “santes tradicions”, en temps de la dictadura de Franco. Us recomano que llegiu el llibre de Jaume Cabré, “Les veus del Pamano”.

Altres actes. Una conferència, ja celebrada, a la Universitat de Girona, per part del teòleg Olegario González de Cardedal el qual, tot i ser molt lúcid, ja té 78 o 79 anys. No hi vaig assistir. Com tampoc no assistiré a d'altres actes que aquest senyor té programats a Girona.

Més actes: presentació d'un llibre-homenatge a mossèn Lluís Fluvià i Aiguabella, missioner diocesà, recentment traspassat. Serà el proper mes a can Trinxeria d' Olot.

Presentació d'un llibre-homenatge a mossèn Modest Prats, “Homilies de Medinyà”, el dia de sant Narcís.